DES D'USHUAIA A PUERTO NATALES...

Un cop passada la festa nadalenca, i mentre espero que passi el temps per dirigir-nos de nou a l'estació d'autobusos, per emprendre una nova etapa del nostre viatge, aprofito el temps per explicar-vos les ultimes novetats des de la meva anterior publicació.

Ens trobem a Puerto Natales. Aquí vam arribar el dia 20 de desembre després d'un llarg trajecte en dos autobusos. Sortirem d'Ushuaia puntualment a les set del matí, amb el sol de l'alba al cel, amb direcció a Punta Arenas. A les cinc hores de trajecte, mentre anàvem contemplant la varietat de paisatges que s'anaven succeint, vam passar del paisatge Patagònic d'arbres, llacs i muntanyes al monòton de les verdes estepes planes, on el bestiar és el principal habitant, vaques i xais són els seus habitants, arribarem al pas fronterer de Sant Sebastià, per creuar les fronteres, deixant Argentina enrere i entrant a Xile. El control de les duanes a Xile, igual que ens va passar en arribar a Ushuaia, és molt estricte, i comproven que ningú pugui entrar fruites o verdures, o menjars derivades d'animals, així com llavors, etc., etc. Et fan baixar de l'autobús amb tot l'equipatge de mà, i anar a passar-ho per un escàner, mentre l'autobús és registrat per un gos que cerca a la bodega del mateix si algú ha desobeït les regles. El gos va seleccionar la maleta i motxilla de Norberto, que igual que a l'arribada d'Ushuaia, li va tocar obrír-les al policia de torn, i veure com li registraven tot el seu equipatge minuciosament. Què tindrà Norberto què sempre li toca a ell ?. Va passar la frontera amb el seu passaport americà, i ens va comentar, "encara sort que no vaig lliurar el passaport colombià, doncs segurament m'haguessin revisat encara més" ...

El canvi de país, em va fer adonar que Xile era molt diferent al que havíem vist fins ara. Es palpava que el nivell de país era superior, i només amb comparar les carreteres argentines amb les xilenes, un es donava idea del que t'anaves a trobar. Dues hores més tard, arribem al pas de l'estret de Magallanes, on una llarga cua de cotxes, camions i autocars ens esperava. Vam haver d'esperar el pas de dos transbordadors i vam poder contemplar la càrrega i descàrrega de vehicles i pesats camions que l'utilitzen com a pas obligat. 

Esperarem uns quaranta minuts i vam embarcar. El trajecte va durar aproximadament uns trenta minuts i en el mateix vaig coincidir amb una parella de viatge de noces i un senyor que viatjava sol, eren italians que anaven en un altre autobús, i que venien entusiasmats del seu viatge a l'antàrtic, i em van explicar les mil i una meravelles que van poder veure i gaudir allà, i al seu torn, jo vaig poder practicar l'idioma italià que tant m'agrada parlar-lo.

Un cop passat l'estret, vam muntar de nou a l'autobús i vam continuar viatge a Punta Arenas, arribant a la terminal passades les set de la tarda. S'havien complert més de dotze hores de trajecte des que vam sortir d'Ushuaia.

Just a aquesta hora sortia l'altre autobús que ens havia de traslladar a Puerto Natales, però no vam tenir sort i estaven totes les places ocupades, de manera que vam haver d'esperar al pròxim, que va sortir dues hores més tard.

Arribem passades la mitjanit a Puerto Natales. No hi havia ningú pels carrers, i ens dirigim cap a la nostra cabana.

Allà ens esperaven i encara que era negra nit, vam ser rebuts molt amablement pel seu propietari que ens va ensenyar els secrets de com funcionava tot. La Cabanya porta per nom Cabanyes Simón Bolívar, per si interessa ha algun futur viatger.

La Cabanya Simón Bolívar, era molt còmoda i disposava de tot el necessari per a la nostra estada, que es perllongaria fins al dia 24 de desembre, ja que no hi havia possibilitat de reservar per més dies, ja estava contractada per endavant per altres persones, el que ens va obligar el dia de la nit de Nadal a traslladar-nos a un altre allotjament proper.

Ens traslladem al Hostel Illa Yu Patagònia, on vam ser rebuts per una jove  intrèpida madrilenya, de nom Irene, que es dedica a viatjar per Sud-Amèrica en autoestop, buscant un intercanvi d'allotjament i menjar, a canvi del seu treball en el lloc, fent un voluntariat a través de "workaway". Era la nit del dia de Nadal, i es va organitzar entre tots els viatgers allotjats, més Jaume, propietari del Hostel i la seva família un bonic sopar nadalenc tots junts. El dia de Nadal ens dediquem a descansar i dormir després de la "gresca" del dia anterior, i també vaig tenir temps per anar veient noves destinacions per continuar viatge. Cal dir que el Hostel Illa Yu Patagònia supera l'anterior, ja que aquí hem rebut l'amistat i acollida de Jaume i tota la seva família. que em va ajudar a buscar i programar la continuïtat del viatge per Xile, donant-nos un torrent d'informació perquè sabés com organitzar-nos.

Puerto Natales ha estat la nostra base per poder conèixer durant tres dies seguits el Parc Nacional de les Torres del Paine, que mereix un capítol a part, i que intentaré explicar amb detall en una altra publicació. Avui de nou a les sis de la tarda i amb autobús, continuem viatge cap a un altre lloc Patagònic .....

Continuarà ...