 |
Capilla de Mármol
|
Ens aixequem el dilluns dia 7 de gener, com cada dia d'hora, i aquest cop encara més, d'hora havíem d'estar a les 09:00 hores a l'embarcador de Puerto Tranquilo. Allà ens esperaven la gent de Explorasur, per posar-nos l'armilla salvavides, i una capa de plàstic per no mullar-nos. El dia va començar gris i amenaçant de pluja, però això no va ser problema perquè puntualment embarquéssim i sortíssim en una barca amb motor fora borda, 9 persona i dos tripulants cap a la Catedral de Mármol. La navegació era d'aproximadament uns 15 minuts fins arribar a la zona de les Cavernes, però l'aigua del Lago General Carrera, estava encrespada i hi havia un onatge considerable a causa del vent que sempre regna en aquest zona. Arribem a les Cavernes, i vam començar a contemplar aquesta raresa de la geologia, l'aigua s'havia menjat les parts toves de la pedra i va anar deixant la pedra marmòria a la vista generant unes cavitats remarcables, en alguna d'elles vam poder entrar amb la barca fins el seu interior, després ens van portar amb la mateixa barca, fins al que ells denominen el Túnel, una altra cavitat on també va entrar la barca i va navegar, entrant per un lloc i sortint-ne per un altre. Aquí va ser on l'esperit del turista es manifesta, i ha requeriment del guia, ens vam fer tots les oportunistes fotos del lloc.
 |
| La cara de un gos o una foca |
Seguim cinc minuts navegant, i ens van anar mostrant les diferents formes que capritxosament van anar creant-se, una tortuga, un cap de gos, un elefant amb la trompa, etc., etc. Arribem a la Capella, una "mole" al mig del llac, li vam donar la volta, em vaig tornar boig fotografiant i de nou ens desplacem a veure l'obra mestra, La Catedral de Mármol, una altra "mole" de pedra encara més gran que la Capella, que s'alçava majestuosament des de l'aigua. Havien transcorregut des que vam sortir més d'una hora i quart quan vam començar a tornar de nou cap a Puerto Tranquilo. Durant la visita el temps va anar canviant, i la cosa va empitjorar i molt, ja que el retorn va ser realment un martiri, entre els salts de l'embarcació a causa de la velocitat de retorn contra l'onatge, el fort vent i la pluja intensa que queia, arribem al final del trajecte amb mitja hipotèrmia, refugiant-nos tots al bar del port, i demanant urgentment una xocolata calenta per entrar en calor.
 |
| La foto dels turistes |
Va valer la pena passar per aquestes experiències, el fred i l'aigua encrespada no van ser motius perquè gaudíssim de poder veure aquest espectacle de la natura, i és què, si no vas amb una barca a veure-ho, no hi ha altra forma de fer-ho. El tour ens costa 10.000 PCL, és a dir 13,00 €, que considero barat per al que es paga aquí per qualsevol cosa. És molt recomanable aquesta visita als que estiguin per la zona, el no fer-ho, sempre després es penediran de no haver-ho fet.
Encara amb les imatges a la retina del que havíem vist, vam començar la segona etapa de la nostra aventura per la Carretera Austral, i iniciem el camí cap a Caleta Tortel, que seria el final de la nostra segona etapa Austral.
 |
| Confluent rius Baker i Neff |
A l'estona de carretera, ens trobem amb el desguàs del Llac General Carrera, que va a parar a la formació d'un altre llac, el Llac Bertrand, i de des d'aquest neix el que és considerat el riu més bonic de Xile, el Riu Baker, que és el més cabalós de Xile i té 175 km de llarg en el seu recorregut, desembocant al Delta de Caleta Tortel. També al pas vam veure el Llac Negre, anomenat així pel color de les seves aigües, que ha diferència d'altres llacs són fosques. El Riu Baker transcorre paral·lel a la carretera per diversos quilòmetres, fins que de nou se'ns presenta una altra sorpresa en el camí, la confluència del Rio Baker amb el Riu Neff. Ens vam parar, i efectuem la corresponent caminada fins pràcticament el seu llit, i vam poder contemplar la cascada que es forma i els ràpids. i també el salt del mateix, salvant un desnivell en la seva llera, i també l'entrada de les aigües fosques del Neff al curs del Baker que aquí continua el seu recorregut a través d'un canó rocós, fent del seu discórrer un espectacle extraordinari.
Després de contemplar el descrit anteriorment, vam continuar carretera cap al poble més proper. Aquest era Cochrane, necessitàvem carregar gasolina, i menjar, ja que eren les 15:00 hores passades i amb tantes emocions se'ns havia oblidat menjar ...
 |
| Restaurant econòmic recomanable 100% |
En Cochrane, per sort vam descobrir un restaurant que en el seu cartell deia: COMIDA AL PASO, i el seu nom era suggestiu: RAYITO DE SOL. Ens vam parar a dinar, i quina sort vam tenir, ens va atendre la propietària en persona, una senyora d'edat avançada que ens va oferir el menú del dia que consistia en una sopa de verdures calenta, i un guisat de carn exquisit, i el preu encara millor 5.000 PCL, 6,50 €, tota una ganga comparat amb el que et cobren en qualsevol restaurant d'estar per casa. A l'entrar vaig tenir el pressentiment que en el Rayito de Sol es menjava bé, doncs dins hi havia la Gendarmeria Xilena menjant amb el cotxe aparcat a fora, i això va ser el que em va donar el pressentiment. No em vaig equivocar.
 |
| Un salmó reial |
Després del dinar, la senyora del restaurant, ens va entrar a la cuina, i ens va ensenyar un salmó real, dels que per aquí hi ha, i amb la sorpresa d'haver vist aquests peix gegant, de nou continuem camí, doncs havíem de acabar amb els 266 km que hi havien entre Puerto Tranquilo i la Caleta Tortel i ens faltaven més de la meitat per recórrer. Cal tenir en compte que en ser tota la carretera de ripio, no es pot córrer en cotxe, si no vols patir un accident, i es recomana circular entre 40 i 60 km a l'hora, de manera que els trajectes s'allarguen una eternitat . El nostre GPS en sortir de Port Tranquil, ens indicava que per fer el trajecte necessitàvem 9 hores i 44 minuts.
 |
| Aigua neu pel camí |
Vam anar recorrent el camí, i el temps va anar posant-se de gossos, la temperatura exterior en alguns trams era de 2 graus, i ens va caure una bona pluja d'aigua neu, i al final del dia, gairebé a les 21:00 hores arribem a la Caleta Tortel . Teníem un problema afegit, ja que havíem reservat allotjament a través d'Airbnb, i l'amfitriona, ens va enviar un missatge dient-nos que no podia allotjar-nos, perquè els hostes del dia anterior, havien decidit quedar-se un dia més, i vam haver de buscar-nos la vida, anant a parar a casa d'una senyora que llogava habitacions amb esmorzar inclòs.
 |
| Les passarel·les i escales de Caleta Tortel |
La Caleta Tortel en un lloc pintoresc, és un poble en què els carrers no existeixen i no hi han cotxes circulant. La gent es desplaça a través de passarel·les i escales de fusta d'acàcia que els pobladors van anar construint per sobre del mar i la muntanya, alhora que construïen les seves cases de fusta. Ara a hores d'ara, a mi em va defraudar bastant, ja que la publicitat que fan del poble, no reflecteix la realitat, ja que caminant per les passarel·les, vas veient com de descuidat i desordenat està tot. La gent s'amuntega els seus estris inservibles en els seus terrenys al costat de casa seva, serà perquè no tenen la facilitat de llençar-los per les pròpies passarel·les que els impedeixen moure amb facilitat. Neveres i rentadores, alguna cuina, i fustes, troncs i altres estris són la decoració no desitjable del lloc. A la vora de la mar, el que anomenen costanera, hi ha gran quantitat de bots i barques abandonades podrint-se a la vista de la gent, donant un lamentable estat al lloc.
 |
| Badia Caleta Tortel |
El millor de Caleta Tortel, va ser conèixer en Pablo Pinedo i la seva dona, que estaven en viatge de noces, Eren una parella de joves xilens de Valparaiso, enginyers tots dos, amb els quals departí llargament, donant-me grans consells i idees per a la continuació del nostre viatge per Xile, ells eren uns grans coneixedors de gran part del seu país.
I conte contat, per ara aquest conte s'ha acabat.
Continuarà .......
