 |
| A les 06:00 hores esperant el bus per anar a Chaiten |
Finalment el dia 16 de gener, puntuals a la cita, 06:00 hores, encara fosc i sense sortir el sol, com un clau de nou a la parada de l'autobús per anar-nos cap al Chaiten.
Aquesta vegada, si va arribar al bus, i ens muntem en ell, teníem un recorregut de més de quatre hores per la Carretera Austral nord, i esperàvem arribar a destí cap a les onze del matí. No havíem reservat allotjament, ja que depenent de l'hora podíem enllaçar amb un altre autobús que ens portaria a Port Montt, final del que es considera la Patagònia Xilena.
 |
| Brutal arbre creuat al mig de la carretera |
El dia va aixecant-se, va sortir el sol, es va ennuvola i va ploure i les vistes de la bellesa del paisatge no deixaven de passar a través de la finestreta del bus, sigui quin sigui l'estat del temps.
Tot d'una, el bus efectua una parada en sec a la carretera i el xofer amb alguns passatgers baixen del mateix, jo no entenia que estava passant, era allò una parada facultativa ?, noooo, era un immens arbre que estava creuat a la meitat de la carretera, i que algú anteriorment havia tallat amb una serra mecànica, però no prou ample perquè passés un camió o un bus. El xofer va demanar ajuda als homes que estaven al bus perquè li donessin un cop de mà a apartar una mica aquell obstacle que impedia el nostre pas. Entre diversos vam fer l'espai just perquè pogués passar el bus, i vam haver de ajudar a efectuar la maniobra al xofer, ja que s'havia deixat l'espai molt just per al nostre autobús. El camió que venia darrere, vaig pensar jo, que no passava, però vist el vist, ja s'arreglaria, aquí cadascú s'apanya. Li vaig preguntar al xofer si allò era habitual en aquest trajecte, i la seva resposta va ser: ... "són coses de la natura ...", i de nou continuem ruta.
 |
| La traça del al·luvió que arrasà Villa Santa Lucía. |
A l'estona, una altra vegada la carretera deixava de ser asfaltada, i de nou anem sobre el fastidios "ripio", i perquè? vaig mirar per la finestreta del bus, i ens trobàvem creuant Vila Santa Llúcia, un poble que va desaparèixer del mapa el 16 de desembre de 2017, emportant-se també la Carretera Austral a causa del brutal al·luvió que va organitzar el desglaç d'una part de la glacera. La principal causa d'aquesta allau va ser la gran quantitat de pluja que va caure entre els dies 15 i 16 de desembre, més de 125 litres per metre quadrat en només 24 hores.
 |
| La marca del desastre a dia d'avui esta present... |
Això va fer que una part de la Glacera Michimahuida es desprengués i arrasés al seu pas tot el que va trobar al seu camí. El desplaçament va ser d'est a oest. En aquest desastre natural, van morir 30 persones, que es trobaven a casa a les 08:30 hores del matí, i que a dia d'avui, encara hi ha un desaparegut que no s'ha trobat. Es desconeix la quantitat de turistes que van poder morir en aquest desastre, ja que ells no estan registrats, però segons em van dir gent d'allà, era molt normal que nois que recorren la Patagònia amb bicicleta, fessin servir el càmping i els allotjaments d'aquest poble com punt de parada i descans de la seva ruta. Ja havia passat més d'un any, i es veien clarament les marques del desastre, encara que el poble no existia, ja s'estava de nou treballant en una altra part per poder reconstruir-lo de nou, i per això, la Carretera Austral estava provisionalment en ripio.
 |
| Flamant pont penjant sobre el Llac Yelcho |
I deixem enrere Vila Saint Lucia, o el que quedava d'ella, i continuant per la carretera de nou asfaltada, arribem al Llac Yelcho, que el creuem pel seu flamant nou pont penjant que es va construir conjuntament amb la Carretera Austral.
El paisatge amb sol per moments era realment excepcional, jo estava atònit de veure tanta i tanta bellesa junta.
 |
| El Chalten va quedar summergit en cendres, aquí la mostra |
I finalment després de més de quatre hores llargues, per recórrer els 180 km de distància que hi ha entre Puyuhuapi i el Chalten, arribem a Chalten Sud. Aquí ens esperava una altra sorpresa. Perquè el Chalten Sud?, que significava? Doncs ens vam informar del perquè? El poble s'havia dividit en dos, i és que l'1 de maig del 2008, ara es van complir 10 anys, el Volcà Chaiten va entrar en erupció, i el poble va quedar sota tones de cendra, però aquí a diferència amb Vila Santa Llúcia, es que no hi van haver desgràcies personals, només materials ja que el poble va ser evacuat a temps i en la seva totalitat. La gran quantitat de cendra, va taponar el Rio Blanco, hi al seu temps el volcà descongela gran part de les neus perpètues i glaceres que l'envolten en el seu cràter, el que va fer que el Rio Blanco, canviés la seva llera i fora de nou a escapar-se per el que havia estat la seva llera natural anterior, emportant-se amb la riuada el poble i dividint-lo en dos, tal com es troba en l'actualitat. El poble s'ha recuperat de nou, però manté una zona monumental museu de com va quedar per aquells temps.
 |
| El meu informador del desastre. |
Com vam arribar passades les onze del matí, ens vam haver de buscar la vida i trobar allotjament, i el vam trobar, hi ha bon preu i amb esmorzar inclòs de qualitat. El fet de no haver de marxar tot seguit ens va permetre conèixer a fons el poble i vam poder visitar el museu del desastre, la presó, que en l'actualitat aquesta està abandonada i buida lògicament, la costanera o platja, el nou llit del riu i els seus voltants, parlar amb gent del poble i escoltar-los explicar les vivències d'aquells dies, etc., etc. Per al dia següent vam comprar bitllet per desplaçar-nos, cap a Puerto Montt, però en lloc d'anar en bus, doncs trigava 13 hores a arribar, vam optar per anar en vaixell. Ens va costar més barat i el recorregut marítim ens seria més agradable, i només trigaria 9 hores, 3 menys que el bus.
 |
| El Volcà Chalten amb les seves fumarolas... |
Al Chaiten, vam poder veure amb els nostres propis ulls, el primer volcà que expel·lia fumaroles, el Volcà Chaiten continua actiu a hores d'ara, i prop d'ell, es troba l'impressionant Volcà Corcovado.
Així mateix al passejar per la costanera i la platja, contemplem la gran quantitat de troncs secs que estan deixats allà, i que perduren des del dia de la riuada. Ens vam poder adonar aquí també de la magnitud del desastre que va passar, tot i que ha dir veritat, els vilatans t'ho expliquen com una cosa normal, i sembla ser que estan acostumats a viure amb aquest perill, doncs t'ho expliquen amb una normalitat sorprenent i et donen tot tipus de detalls. En aquesta zona, hi ha infinitat de volcans, no en va Xile hi han més de 2.900 volcans, dels quals 80, segons experts, registren activitat. A més, el territori nacional posseeix el 15% de tots els volcans actius del món. Entre tots destaca el Volcà Villarica, que visitarem més endavant, amb 64 erupcions al llarg de la seva "activa" història.
Acabem el dia amb un bon sopar al nostre Hostal El Quixot, departint amablement amb el seu propietari i filla, tot preparant-nos per la travessia marítima del proper dia, però això us ho explicaré en un altre capítol. A Puerto Montt s'acaba la Patagònia, i començarà una altra interessant part del viatge.
Continuarà ...
