També del seu interior es van efectuar reparacions, com ara la porta del forn, la taula del saló on havíem de menjar tots, i construir un prestatge sobre de la nevera per poder aprofitar millor el buit que quedava, subjectar les lames dels somiers que estaven soltes. Vam haver de contribuir a fer espais per poder col·locar les nostres pertinences, ja que no s'havia previst abans que arribéssim, així com a organitzar els llocs on s'havien de emmagatzemar els queviures per a un viatge tan llarg, en fi, una quantitat de coses que van fer efecte en tots nosaltres durant aquests dies, i que vam ser salvats amb una gran dosi de paciència i humor, ajudant en tot el que vam poder, i veient com el que semblava un viatge muntat per unes persones que presumien d'una gran experiència viatgera, el tenien tot en la improvisació i deixadesa, i semblava que per a ells el temps era igual, s'anaven fent les coses al seu aire, mentre els cinc passatgers esperàvem pacientment la seva decisió de marxar.
El dia 6 vam despertar d'hora i ens vam posar en ruta cap a la nostra primera etapa, es tractava d'arribar a Vila Epecuén, un poble que durant 20 anys va quedar submergida sota les aigües salades del llac que porta el seu mateix nom. Se'ns va explicar, que en qüestió de 36 hores i per algunes fallades en la contenció de les aigües, el poble va quedar submergit entre 20 i 7 metres d'aigua, i ja després de més de 33 anys, encara segueixen parts del mateix sota les aigües .
Vam fer nit a la platja, i allà vam muntar la nostra primer "asado argentíno", amb la graella que disposava la motor home, així com un foc a terra per escalfar-nos, ja que encara que estem a final de primavera, a la nit refresca i la calor del foc ens va ajudar a estar més còmodes i poder gaudir de les variants de carn que vam menjar, i que van cuinar conjuntament pare i fill.
Es va iniciar el dia amb un sol radiant i una temperatura ideal, que res feia presagiar el que anava a succeir. Abans que haguéssim iniciat a preparar l'esmorzar comunitari, com cada dia fèiem el grup de viatgers, va aparèixer Silvio i se'ns va dirigir a tots, sol·licitant el pagament dels 4.500,00 US Dollars que havia d'abonar a l'inici del trajecte per transferència bancaria, cadascú de nosaltres.
Amb la nostra proposta, de nou es va crear una situació límit, per part de Silvio i Carla, sense arguments algun per poder rebatre les nostres raons, només responien amb ofenses a nosaltres, tirant-nos en cara qualsevol cosa que a ells els semblava, i parlant, parlant, sense solta ni volta. Fins i tot ens van indicar que el lavabo l'havien netejat i estava brut, i que no col·laborem prou. Per mostra un botó, doncs en aquests dies, van poder degustar cuinades per mi, les especialitats de què sóc capaç de fer, prèvia compra d'una paella en condicions pel meu compte, com la truita de patates i ceba, de carabassó i com no, la verdura bullida, patates i mongetes tendres, amb fregit d'oli, alls picats i pebre vermell, havent informat per endavant que jo no sabia cuinar. Les noies i en José per la seva part cada dia col·laboraven en la compra, en l'esmorzar, i en pelar patates quan calia, el pobre Norberto era l'encarregat de rentar els plats diàriament. A part de passar l'escombra quan calia, o netejar la campana de la cuina, que de tant de greix i brutícia que hi havia, es podien fer macarrons de pols i gras, ja que potser feia mesos que no l'havien netejat, per no dir anys.
No hi va haver manera de poder trobar un terme mig, i de nou van aparèixer els retrets i la mala educació, creant la situació final que ens va portar a iniciar la recollida de les nostres coses i començar a fer les maletes.
Ells continuaven en els seus tretze, i no acceptaven cap negociació, i va aparèixer Patrici, el fill col·laborador i educat que havíem conegut fins llavors, va treure el seu geni a la llum, i la seva mala educació faltant al respecte a tots i no acceptant disculpes de part nostra si en alguna cosa havíem dit que no li agradés. Intentem parlar amb to moderat, i tampoc.
En veure la nostra decisió a abandonar el motor home, llavors quan ja teníem les maletes i bosses preparades, ens va suggerir que li paguéssim tot de nou i que l'anava a posar en cinc sobres sota un control d'un de nosaltres, ja que segons el no ens fiem que s'anés amb els diners, quan el nostre suggeriment anava relacionada a voler veure si el viatge era realitzable o no, veient la desorganització i improvisació que mostraven. Ens reunim de nou els cinc i ens reafirmem en la nostra decisió d'abandonar el viatge.
Ens deixà a l'estació d'autobusos del primer poble, Carhué, i allà ens baixem tots. No va voler tornar ni allò que es considerava fora del viatge, com els telèfons mòbils i un llibre electrònic Kindle que les noies li van portar a demanda seva des d'Espanya, i per descomptat es va negar a tornar els diners que se li havia lliurat. A mi em va encarregar de portar-li un regulador / transformador per les seves plaques solars, que vaig haver de transportar comprant i pagant per això una maleta més a la sortida d'Espanya i el corresponent sobre pes en el meu viatge a Iguazú, més els 1.800,00 US Dollar que li vaig enviar al seu Banc Santander Rio, i que dono per perduts. A Norberto, li va encarregar uns fars led d'última generació per la casa rodant, que va portar des EUA. Total, que allò que alguns em van dir que podia ser una estafa, es va confirmar i només em queda dir-los que tenien raó.
Vam estar a l'estació de busos de Carhué, esperant el bus de línia cap a Bahía Blanca més de 4 hores, vam menjar i ens vàrem relaxar, vam comentar tot el que havia passat, i ens vam conjurar a seguir el viatge pel nostre compte, dins de les nostres possibilitats i organitzant-nos nosaltres mateixos , qui sap, si estalviant diners.
Cinc minuts abans de pujar-nos al bus, ens va venir a veure en Silvio i el seu fill Patrici, per dir-nos que no ens anéssim i que acceptava el que li paguéssim per mesos com nosaltres li havíem proposat, però per a nosaltres ja era massa tard, vam considerar que ja s'havia acabat el viatge amb ells, i que s'havien trencat massa ponts per poder recuperar la confiança perduda en ells, i vam optar per anar-nos i deixar-los aparcats al mateix lloc que ells ens van deixar a nosaltres.
Continuarà ...