 |
| Un cavall en el cami de la Ruta 40 |
Deixem enrere El Calafate el dia 30 de desembre, i amb autobús a la tarda, vam recórrer els els 214 km. que el separen fins al poblet del El Chaltén *, part d'ells els vam fer per la Ruta RN40 i posteriorment la Ruta Provincial RP23.
La ruta transcorre pel típic paratge de estepa patagònica argentina, hi ha la carretera sempre et pots trobar alguna sorpresa, com en aquest cas. L'autobús va haver de fer una parada, per traslladar des del centre de la calçada, un cavall que s'havia escapat d'una finca adjacent. En el trajecte també vam poder contemplar a la llunyania l'immensitat del llac Viedma, així com la seva glacera que arriba fins a la seva mateixa riba.
 |
| Benvinguda en El Chaltén - Capital mundial del Trekking¡¡ |
Tres hores llargues de recorregut emprem per arribar. Vam descobrir aquest poble, El Chaltén que es troba enclavat entre muntanyes, i des d'on parteix grans senders a diversos paratges. El més famós és el Sender del Fitz Roy, que et porta al peu d'aquesta mítica muntanya, després de caminar més de 10 km.
* El Chaltén és un municipi situat al parc nacional Los Glaciares, a la província argentina de Santa Creu. Des d'aquí és possible accedir als senders que envolten els pics del turó Torre i de la muntanya Fitz Roy, al nord-oest. A prop de Fitz Roy, un sender condueix al mirador de la llacuna dels Tres. Just al nord-oest del poble, la riba de la llacuna Capri ofereix vista sobre les muntanyes. Sant Martí, el carrer principal del poble, està plena de botigues d'esports, restaurants, albergs, bars de copes. El poble viu exclusivament per i per al turisme.
 |
| L'Hostel a El Chaltén |
Teníem reservat allotjament des de feia alguns dies, preveient que en ser Cap d'any estaria tot ocupat, com així va ser. Compartim habitació el primer dia amb jove japonès que anava acompanyat per la seva núvia, i que els van col·locar separats, i el segon dia un cop el jove japonès va arranja la seva situació, ens va tocar compartir de nou el llit que sobrava a la nostra habitació amb un altre jove, aquesta vegada va ser israelita. Després els dos últims dies, la demanda va afluixar i vam poder dormir els tres a la nostra habitació nosaltres sols.
 |
| Els tres "dissidents que quedem" en el Mirador de las Àguiles |
El primer dia, 31 de desembre, al matí ens vam anar a fer el nostre primer trekking. Caminem uns senders senzills que ens van portar fins al Mirador superior d'Àguiles, per baixar amb una ventada extrema, fins al Mirador del Còndor. Una caminada d'aproximadament 8 km., que ens va portar de nou al Centre de Visitants del Parc, on contemplem la història d'aquest lloc, i vam poder veure tots els consells que donen als que aquí arriben per primer cop.
 |
| El Chorrilo del Salto |
Com no ens havíem cansat prou al matí, després de dinar, i sense més dilació, vam emprendre a caminar de nou, cap al Chorrillo del Salt, una cua de cavall amb banyera natural molt bonica, de manera que uns altres 9 km. llargs van fer que el nostre primer dia caminàssim 17,5 km. en total del dia. Aquesta va ser la nostra preparació per a la festa d'entrada d'any, que no podia faltar¡¡¡
No havíem previst on anar a sopar, i vam anar a la recerca d'un lloc on ens volguessin, i en la recerca, deixem alguns llocs on el preu del sopar estava fora d'òrbita, ens van arribar a demanar des 50 a 80 US Dolar, i vam acabar sopant en una hamburgueseria / cerveseria anomenada B & B, on també tenien una bona carn a la graella, i una boníssima cervesa artesana.
 |
| Aquí van celebrar l'entrada de l'any 2019 |
Quan va arribar el moment que nosaltres coneixem com les campanades i el raïm, es va apagar el llum, ens van posar una copa de cava a la taula, i en el just moment del canvi de 23:59 a 00:00 hores, es va organitzar una festa amb música i ball de tots els que hi érem, inclosos els empleats, i que va durar fins ben entrada la matinada. Per descomptat que no va faltar beguda i jo no me'n recordo de quantes pintes de cervesa em vaig beure. Una vez al año no hace daño, diu el refrany ...
 |
| El Mirador al Fitz Roy |
Estàvem ja al 2019, dormim i ens vam aixecar una mica espesos, però això no ens va impedir que ens anéssim de nou a caminar. Iniciem el trekking a la Llacuna Capri, que es troba en la sendera al Fitz Roy, passant pel Mirador del Rio de las Vueltas, Mirador al Fitz Roy, i posteriorment després de 6 km. aproximadament arribem a la Llacuna Capri. Vam menjar a la vora del llac i de tornada cap a casa. Total que carreguem les cames aquest dia amb uns altres 14,7 km. més, amb el què, la ressaca del dia anterior va passar a la història.
 |
| El Fitz Roy des del Llac del Desert. |
El dia 2 de gener, jo em vaig apuntar per anar al Llac del Desert, i vaig contractar un mini tour que incloïa el transfer d'anada i tornada al lloc que està a 37 km. de distància, incloent una curta navegació pel Llac del Desert, que et permetia contemplar des de l'aigua les vistes a la Glacera Huemul i Vespegnani. Sortim de El Chaltén a les 12:00 hores, i arribem al Llac del Desert a les 14:00 hores. Deu minuts més tard s'embarcava i després d'uns 25 minuts, vam desembarcar al peu d'un sender que et permetia ascendir fins al Mirador de la Glacera Vespegnani, al qual vaig pujar amb el meu genoll dret malmes, però no em volia perdre l'espectacle. Els meus companys Jose i Norberto, van optar per venir al tranfer i fer pel seu compte la pujada a la Glacera Huemul, al qual jo també podia pujar-hi, però ja era massa per al meu genoll i vaig optar per contemplar les fotografies i vídeos que ells em van mostrar.
 |
| Local de birres i picades |
Total que vam tornar a El Chaltén passades les 20:00 hores. Poc després d'arribar, vaig decidir anar-me'n a prendre una pinta de cervesa al local de davant, La Vinería, que com sempre estava a "tope" de gent, però aquesta cop vaig tenir sort i compartirem taula i picada amb un jove argentí de Buenos Aires, que estava bevent-se una ampolla d'un fantàstic vi Malbec, i que segons em va explicar, està treballant a El Chaltén, en una Hostería per quart any consecutiu, i que avui era el seu dia lliure i no treballava. Parlarem del nostre viatge d'aventura i desventura, hi ha l'estona va arribar en Jose, que també va compartir amb nosaltres la taula. Ens va parlar dels seus projectes, i que tenia en ment viatjar a conèixer Espanya i França, ja que Suïssa la coneixia, doncs la seva germana residia a Lugano, i ja la va visitar. Vam haver de abandonar les nostres xerrameques, ja que havia d'entrar al seu lloc de treball a mitjanit de nou, desprès del seu dia festiu.
I així arribem al dia 3 de gener. Avui de nou canviarem de lloc. Ens espera aquesta tarda / nit un autobús llit, que ens transportarà a un altre lloc de la Patagònia.
I com sempre, la nostra aventura seguirà, i jo espero poder anar-ho explicant-...
Continuarà ...
