Després de més de tretze hores de vol, he arribat a la Terminal A de l'aeroport d'Ezeiza a Buenos Aires, amb temps suficient per poder agafar l'altre avió amb destinació Iguazú. A la terminal C, em vaig trobar amb Norberto, un dels meus companys per als pròxims 300 dies per Amèrica, el que vaig definir com americà / colombià, amb ell havia quedat d'acord dies abans per conèixer-nos en anterioritat i anar junts a les Cascades de Iguazú, i que havia arribat des de Toronto (Canada) anticipadament, i el primer que vam fer per celebrar la nostra trobada, va ser compartir la nostra primera cervesa que gentilment ell va oferir.
Als dos ens va passar el mateix, vam descobrir que la informació que es donava a Internet facilitada pel mateix Aeroport d'Ezeiza en la seva pàgina oficial, no era veraç, ja que vam haver de carregar amb tot l'equipatge, ja que a l'aeroport de Buenos Aires al contrari del que s'informava, no hi havia el guarda equipatges per maletes, i segons ens va explicar un empleat d'informació de l'aeroport, que va dir treballar allà per més de 30 anys, mai n'hi va haver, convidant-nos a tots dos a presentar una reclamació al respecte.
En l'horari previst vam sortir cap a Puerto Iguazú, i després d'un vol plàcid de dues hores vam arribar a destí, on ens esperava cartellet en mà, el nostre "cicerone" per als propers tres dies, en Marcelo, el taxista que ens va acompanyar i ens va guiar en les nostres visites a les Cataractes d'Iguazú, tant pel costat argentí, com pel brasiler, ja que ell es va encarregar de tràmits del passi de les fronteres, i ens aconsellà com i què havíem de fer per poder gaudir en les nostres visites.
En el nostre primer dia a Iguazú, vam fer com els turistes, i ens estrenem amb un passeig en camió per la selva i un viatge en canoa de 2 km. pel riu Iguazú a visitar la caiguda de les aigües de les cataractes per la part baixa, acabant amb una dutxa integral, que ens va deixar mullats de cap a peus. En acabar l'aventura, ben xops, ens vam anar assecant al sol, tot passejant durant més de set hores, visitant en primer lloc, la Gola del Diable, nom que rep la majestuosa cataracta i que és l'estrella del parc natural que protegeix aquesta meravella del món, tot i que les altres 175 cataractes que el formen no són menors. Mai havia pogut contemplar un espectacle tan imponent de salts i aigua com aquest, i ara entenc el perquè està denominat una de les Set Meravelles del Món.
Al següent dia, vam anar de nou a veure-les, però aquesta cop vam optar seguint els consells d'en Marcelo, fer-ho des del costat brasiler.
El primer que vam fer com el dia anterior, apuntar-nos a una visita "turística", però aquest cop canviem la canoa per un helicòpter, podent contemplar des de l'aire la immensitat del paisatge i l'espectacularitat de les cascades que es troben en aquesta zona, que està considerada per la Unesco, Patrimoni de la Humanitat. Després com el dia anterior a explorar camins i senders per anar veient el paisatge durant 5 hores.
Al link de fotos trobareu unes quantes fotos del lloc, i he obert un nou enllaç per als vídeos, on aniré pujant aquells que siguin d'interès segons vagi filmant.
El dia 23 de novembre va ser l'últim dia a Iguazú, i ens vam acomiadar amb un retard considerable per poder viatjar de tornada a Buenos Aires.
Aerolíneas Argentinas ens va regalar un retard de més 5 hores d'espera, ja que havíem de prendre l'avió a les 18:30 hores, i vam sortir a les 23:30 hores, arribant a Buenos Aires ben entrada la matinada on ens esperaven Carla i Silvio , al costat dels seus dos fills Patricio i Ornela, que també compartiran viatge amb nosaltres, de manera que el gruix de l'expedició s'elevarà a nou persones de moment.
Continuarà ...
