I com us comentava al final de l'últim capítol d'aquest viatge, ens acomiadem de la Rosa, la que "més mana" segons la seva germana Larisa Vibiana, a peu de porta de l'Hostería Huemules. Amb el súper esmorzar entre pit i esquena, vam sortir ràpids i veloços, direcció a Coyhaique, on havíem d'arribar abans de les 19; 00 hores d'aquest divendres, ja que així havíem pactat en el contracte de lloguer del vehicle. Segons el nostre navegador, arribaríem amb tres hores de temps abans, però els imprevists no estan calculats al GPS. I com sempre passa amb la llei de Murphy, aquest cop no vam estar exempts de suspens per poder arribar a l'hora.
Des Puerto Guadal a Coyhaique, hi ha per carretera de ripio, 384 km., o el que és igual a 5 hores llargues de conduir, perquè no és aconsellable passar de 50 km / hora, i el cotxe ens donava benzina només per als pròxims 115 km. Havíem de repostar i com no hi ha gasolineres en aquesta carretera teníem localitzada una a Puerto Tranquilo, que seria la mateixa que vam fem servir en l'anada, a la qual arribàvem justets. Tot estava planificat i nosaltres anàvem fent el nostre camí de tornada tranquil·lament.
|
|
La nostra amiga, la benzinera en obres...
|
Al cap d'una bona estona, vam arribar a Puerto Tranquilo, i aquí va saltar la sorpresa del dia. La benzinera, l'única en molts quilòmetres a la rodona estava de reparacions i li estaven canviant els sortidors a més moderns, amb el que no ens donaven servei fins a les 18:00 hores. Estàvem perduts, no arribàvem ni si el cotxe voles.
En aquests casos, sempre el sisè sentit apareix, i la necessitat t'aguditza la intel·ligència, i pensem ...
|
|
Arribant a comprar gasolina de estraperlo
|
... estàvem a Puerto Tranquilo, un port amb embarcacions, i els preguntem als empleats de la benzinera, si sabrien d'algú que ens volgués vendre benzina, o si coneixien algú que tingués emmagatzemada. La resposta va ser negativa, ens van dir que això és molt difícil i que si algú en té, la té per ell, no per vendre-la a estranys. Però sempre hi ha algú que escolta les converses dels altres... Aquest cop ens va anar bé. Com als empleats els havíem explicat el problema que teníem per arribar a l'hora de tornar el cotxe, aquest bon home amb la "orella tesa", ens va ajudar. Ens va dir, que anéssim a l'encreuament de la carretera amb Port Murtra, que estava a uns 35 km de distància d'allí, i trobaríem un Hostal, i que preguntéssim, segurament ens vendrien benzina a preu més car.
 |
| L'hotel amb rodes de www.rotel.de |
El problema estava en que si no ens la venien, no teníem prou benzina per tornar a la benzinera de nou, però ens arriscarem, i ens va sortir bé. A l'hostal, una senyora amb cara de pocs amics, primer ens va dir que no, que no venia benzina, i de nou li expliquem la història del cotxe de lloguer, i al final, amb mal gest ens va dir, ... els venc 25 litres, però no més, que com m'han dit que la benzinera està tancada, vindrà més gent a comprar-me i en tinc poca. Li preguntem a quin preu ens venia el litre, i sense canviar de cara, ens va deixar anar el preu un 40% més cara que la del sortidor. No ens va quedar més remei que acceptar, carregar i pagar. I així va ser com vam poder continuar viatge. Passem per llocs increïbles, el sol ens lluïa a estones, i altres la pluja ens acompanyava. Per la carretera ens creuem amb un hotel rodant alemany de la companyia Rotel. Per si us interessa organitzen viatges en aquests artefactes de hotels rodants per tot el món. Aquesta és la seva web: www.rotel.de. Aquesta gent ens va portar al cap el que hagués pogut ser el nostre viatge, si no hagués estat per la estafada que ens van colar els desaprensius argentins que ens van enredar, i que han tingut la barra d'enviar-me un e-mail, sol·licitant-me retiri el que he escrit d'ells, i que no m'autoritzaven a utilitzar els seus noms i el nom de les seves pàgines web, sota amenaça que prendrien mesures legals en contra meva. Sort que nosaltres a Bahía Blanca, vam anar a la policia a denunciar el que ens havia passat, i posteriorment a la fiscalia, i ens van deixar clars quins eren els nostres drets davant del que van considerar ells, una estafa i una activitat turística il·legal. A l'e-mail que vaig rebre, li vaig contestar amb la resposta oficial que la policia i la fiscalia em suggeria féssim davant els fets que els relatarem. I fins avui, no hem tornat a tenir notícia d'ells, i que per molts anys sigui així, tot esperant no tornin a enganyar més gent com nosaltres.
 |
| Talls a la carretera Austral alternatius |
Entre un "pito i una flauta", havíem perdut més de dues hores, i la cosa començava a complicar-se. Per a més "inri" aquesta carretera està en obres abans d'arribar a Coyhaique, aquesta es tallada unes hores, i altres hi ha pas alternatiu, i com no podia ser d'altra manera, a nosaltres ens va tocar haver d'esperar, més o menys mitja hora aturats . Total que no arribàvem a les 19:00 hores i vam haver de trucar per avisar si ens esperaven, i una noia amable ens va dir que ells tancaven l'oficina a les 19:30 hores, i que ens esperava fins aquesta hora. Ens va tocar córrer, i al final vam arribar just a aquesta hora, les 19:30 hores, i com no hi ha mal que per bé no vingui, la revisió del cotxe la va fer molt de pressa, ja que havia de marxar, i no es va entera d'una rascada que ens van donar a la part del darrere i roda de recanvi, el primer dia mentre estava aparcat davant del nostre Hostel, i que al matí quan marxarem ens van trobar per sorpresa en veure a terra un mirall trencat d'un altre cotxe.
 |
| La Catedral de Coyhaique |
De nou vam anar a dormir al mateix lloc a Coyhaique que anteriorment utilitzarem, ja ho havíem deixat reservat en marxar, amb el que teníem el dormir assegurat.
El dia següent ens ho prenem de descans, i vam passejar pel poble, i vam comprar bitllets d'autobús per al nostre proper trajecte, que explicaré en una altra ocasió.
Continuarà ...
