CONTINUEM INVESTIGANT PER LA ZONA DE PUCÓN...

A les Termes Los Pozones

El dia anterior em vaig donar la pallissa amb la pujada al Sender dels Tres Llacs, al Parc Nacional d'Huerquehue, i avui tocava recuperar-se ..., on millor que en unes termes?, doncs vaig fer com els futbolistes de l'època d'en Kubala que l'endemà del partit tenien sessió de bany i massatge. A mi, em va mancar el massatge, perquè el bany, me'l vaig prendre i ben pres, amb aigua calenta a diferents graus segons en gorg on et col·locaves, i en el riu, a lo salvatge, que estava l'aigua que punxava de freda. Tot això ho vam fer a les Termes Els Pozones, que me les van recomanar per ser les més autèntiques de la zona i alhora, les més econòmiques.

Aquí es prenia el banyo de aigua freda...

Vam arribar al lloc de les Termes Los Pozones, que es trobà al final d'una carretera en plena muntanya cap a les onze del matí, calia protegir-se del sol, no hi havia un núvol al cel, i després de quatre hores estàvem frescos com una rosa de nou, i jo cremat com una gamba, per tant, vam decidir, el meu únic company viatge i jo, seguir investigant en el territori de Pucón.

A les Termes Los Pozones, l'entrada costava uns 8.000PCL, o el que és el mateix, 11,00 €, i recomanaven estar-hi com a màxim tres hores, però en això no eren molt estrictes, tampoc hi havia molta gent perquè fessin complir les normes. És un lloc on molta gent xilena va a passar el dia, i hi ha en elles famílies completes prenent les aigües benefactores, amb les seves cadires i de pícnic al migdia.

Un dels Tres Salts...

Relaxats i menjats, ens vam anar a castigar de nou el cos, no vam tenir prou amb el dia anterior, que vam decidir anar a donar-nos una volta pels Tres Salts, un altre lloc de reunió familiar amb piscina inclosa en el preu de l'entrada, que nosaltres no fem servir, però que inclou un trekking d'una hora llarga d'anada i tornada a visitar tres salts d'aigua.

El segon salt dels Tres Salts...

Al lloc hi havia el que ells  anomenen Canopy, i que nosaltres el coneixem com Tirolina. No ens vam  tirar-nos-hi de miracle, perquè realment era una tirolina llarguíssima, que s'iniciava a baix a l'aparcament, i que et pujaven al punt més alt del tercer salt, per des d'allà llançar-te a tota velocitat de nou al punt de partida en la part més baixa . Venien ganes de muntar-s'hi en aquell artefacte, però preferim continuar la investigació del territori.

Amb el nostre cotxet de lloguer ens desplaçàvem, i seguint un manual que ens van donar a l'oficina de turisme, ens en vam anar a veure Els Ulls del Carburgua.

Zona central on convergien totes les aigües del llac...

Els Ulls del Carburgua, és el desguàs natural del Llac Carburgua, que ha diferència d'uns altres llacs que hem visitat, sempre desguassen en la formació d'un riu, o en un altre llac, però per la superfície. Aquest Llac Carburgua, amb l'últim terratrèmol que hi va haver, va modificar el seu perímetre i es va endinsar a la terra 800 metres. El desguàs l'efectua subterràniament i l'aigua flueix per sota de les pedres, o de les roques de les parets que envolten el lloc, o per sota de la terra com fonts. No és poca la aigua que es veu brollar, i ho fa per infinitat de llocs, fins a crear una bassa central, que és aquí on es forma el naixement del riu Caburga.

Mirador de fusta, i per sota brolla aigua...

La visita a aquest lloc es realitza, passejant per unes passarel·les de fusta que al final finalitzen en miradors, en alguns d'ells, s'aprecia clarament el brollar de l'aigua i hi ha un recorregut ampli d'aquestes passarel·les per poder observar amb deteniment el lloc.

La Llacuna Blava...

Així mateix, des d'aquest lloc, es pot anar a un lloc més amagat que li diuen Llacuna Blava, i és més del mateix, però gràcies a la formació calcària de les roques volcàniques que el conformen, l'aigua agafa un to blavós i transparent molt bonic, amb un entorn natural meravellós.

I amb aquesta interessant visita vam donar per acabat el dia. El recorregut pels Ulls del Caburga va ser realment sorprenent i bonic. El dia va començar per relaxar-se en unes Termes, i va acabar excitant-nos de nou tanta bellesa natural i aigua tant pura.

Volcà Villarrica en acció, no son núvols¡¡¡

De tornada a casa, vam poder contemplar el Volcà Villarrica en estat actiu, traient fumaroles pel seu immens cràter.

Aquí a Xile, és temporada alta, hi ha molta gent de vacances i Pucón com us deia l'altre dia, és un centre turístic interessant per les seves variades activitats, i això ens va comportar, que cada vegada que havíem de tornar al poble, teníem la corresponent caravana de cotxes que no baixava des que s'iniciava, fins que sorties d'ella, més d'una hora perduda.

Amb aquesta espera, ens va entrar gana i vam decidir anar a dinar a un restaurant cèntric, i a mi se'm va acudir demanar lluç al pobre ...

Lluç a lo pobre...

I al pobre que no me la vaig poder acabar, encara sort que te la venen al pobre, perquè imaginar-vos com seria el plat si fos al ric ...

O potser com els rics mengen poc, "només degusten", el plat seria una pírrica misèria, potser?

Com us deia, no vaig poder acabar-lo, i vaig aprendre que aquí al pobre vol dir això, quantitat de menjar i molta. Encara sort que només vaig demanar un plat.

Zona volcànica del Villarrica

L'endemà, es complien dos mesos i una setmana des que vam començar l'aventura, estem a 26 de gener. Sembla ahir que ens vam anar des dels nostres respectius llocs i per celebrar-ho ens endinsem a la zona volcànica del Villarrica.

Cova volcànica

Amb casc per baixar a les profunditats...

Aquesta zona està dividida en dos vessants, en una hi ha el Parc dels Volcans que pel "mòdic" preu de 18.000PCL, o 25,00 €, et fan un tour de dues hores per entendre el que és un volcà i perquè estan a Xile gairebé tots, i com es formen i actuen, i per què. El Villarrica és el que més erupcions a tingut al llarg dels anys a Xile. El tour, també inclou la visita a una cova volcànica, que és el tub que es forma quan el magma es desplaça per sota terra, i el magma que està més en la superfície es va refredant i forma aquesta espècie de tub amb una forma superior de bec, i que de vegades es bifurca en dos tubs. Descendim a aquesta cova, que tindrà més d'un quilòmetre de longitud visitable, i una profunditat en el terreny d'uns 50 metres, on al final del recorregut, el guia ens va fer experimentar el que és l'absoluta foscor, i el silenci total, ja què en apagar els llums i guardar silenci tots els presents, només se sentien les gotes d'aigua que es filtren i cauen al seu interior, i el negre en la nostra vista era total, no ens vèiem ni les nostres pròpies mans.

Després la visita a la zona contínua travessant per un pont penjant sobre el canal que deixà el desglaç de la glacera, i acaba amb la visita a un bosc autòcton que ha sobreviscut a totes les erupcions que s'han produït, on hi ha un centre explicatiu dels arbres que allí es troben.

Norberto a la llunyania cap la neu del volcà

Acabada la visita al Parc dels Volcans, tornem fins a la cruïlla de carreteres, per anar cap l'altre vessant del volcà. En aquesta altra vessant es troba l'estació d'esquí del Villarrica, que sent estiu òbviament, no funciona. Però des d'allà, s'organitzen les excursions al cim del volcà amb el que sent dissabte hi havia una gran activitat de audaços persones que van ascendir a dalt de tot. Jo em conformo amb veure-ho des de la cadira de la terrassa del mirador, però l'intrèpid company de viatge, Norberto, es va animar a iniciar en solitari una mini ascensió fins a l'inici de la neu volcànica. Per realitzar l'ascensió completa, cal complir amb unes estrictes normes, i no està permesa l'ascensió si no es va acompanyat d'un guia professional. Es castigà de nou el seu cos a ple sol de migdia per espai de dues hores, jo mentrestant, a l'ombra, li vaig fer les corresponents fotos a la llunyania, i vaig decidir menjar tranquil·lament a l'espera que ell arribés.

En el centre de la foto la Pamela...

Un cop retornat en Norberto de la  seva "passejada de muntanya", havíem d'anar a tornar el cotxet de lloguer, i el dia se'ns havia acabat. De nou la caravana per entrar a Pucón, com es de rigor, però tot i així vam arribar a l'hora. Vam retornar al cotxe, i ens vam anar a sopar tranquil·lament amb un bon parell de bones cerveses xilenes artesanes ...

Demà continuarem l'aventura, i ens hem de trobar amb la Pamela. Recordeu aquella noia que viatjava sola en Puyuhuapi ?, i que ens vam fer fotos amb ella i vàrem departir al bar del poble fins altes hores de la nit ? Sí la Pamela aquella noia ..., ens va convidar a contactar amb ella, si anàvem cap a la seva ciutat, Temuco. I com que hi anem, vam contactar amb ella. Serem els seus convidats a casa seva de per uns dies.

Però abans, ens tornarem a veure a Pucón amb ella, i ja us ho explicaré.

Serà sorpresa, i com sempre.

Continuarà ...