NAVEGANT PEL PACIFIC CAP A PUERTO MONTT...

El Volcán Corcovado des de  Chaiten

Ens acomiadem de Chaiten, i vam descobrir que el Volcà Corcovado estava a tocar. El dia anterior vam estar passejant per la costanera, pel poble, vam veure tot el que es podia veure, el Volcà Chaiten amb els seus fumaroles, però el Volcà Corcovado, repassant les fotos del dia anterior, estava totalment cobert de núvols i no era possible veure'l. Al dirigir-nos cap a la seu Naviliera Austral per presentar-nos a l'embarcament, el vam descobrir. Era impactant, hi era, i era espectacular.

A la seu de Naviliera Austral, ens vam presentar mitja hora abans de l'embarcament, ja que des d'allà ens recollien amb autobús i ens portaven directament a peu de vaixell. Puntualment el vaixell va sortir i vam poder contemplar la costa de Chaiten des del mar, i el Volcà Corcovado es veia a la llunyania i ens va acompanyar durant més de la meitat del trajecte.

A l'esquerra el Volcà Michinmahuida, i a la dreta el Chalten

El viatge per mar, era molt agradable, vam estar navegant sempre veient en el nostre lateral dret en el sentit de la navegació,  la Serralada dels Andes,hi ha la part esquerra les illes del arxipèlag que hi ha al sud de la Illa Gran de Chiloé.

El vaixell va fer una escala al Port de Caleta Ayacara, allà van baixar passatgers i en van pujar altres.

Els paisatges vistos des del mar, eren impressionants. La tranquil·litat de la travessia ens permetia fins i tot poder fer la migdiada a les còmodes butaques que el vaixell portava. Durant la travessa contemplem al pas, els volcans Chalten, el Michinmahuida, el Calbuco, el Osorno, el Yate, l'Apagado i després de cinc hores navegant, encara es contemplava el majestuós Corcovado.

Puerto Montt des del mar, tot arribant-hi..

Quan faltaven deu minuts per a les vuit hores del vespre, estàvem per entrar al canal que hi ha entre Puerto Montt i la petita Illa de Maillen, on es troba el port industrial i de passatgers de la ciutat. Aquesta zona és coneguda com Ángel Moo, i allà hi ha gran quantitat de restaurants típics i la Fira d'artesania i el Mercat de la ciutat. Vaig veure que alguna cosa havia canviat, ja no estava veient un poble com fins ara, i ja em vaig adonar que estava arribant de nou a la civilització urbanita. Era una ciutat en tota regla. Hi havia autobusos de línia normals, que en diuen col·lectius, són com els coneixem nosaltres aquí. Els taxis-busos, això no és conegut a Europa, i són taxis que fan el recorregut sempre fix d'un lloc a un altre, i que porten un rètol al sostre que indica el seu recorregut, i les persones els poden aturar alçant la mà sempre que hi hagi una plaça lliure dins el cotxe, i tenen un preu fix per recorregut. I taxis normals que funcionen amb taxímetre, o pactant el preu del recorregut abans si saps el que es pot pagar per endavant, sinó ho saps, millor demanar el taxímetre.

La hamburgueseria sense alcohol... 

Desembarquem al port, i ens van posar un autocar per traslladar-nos a la terminal de passatgers, lloc on havíem de recollir l'equipatge. Sortim a la ciutat amb tot el nostre equipatge, i no vam tenir més remei que agafar un taxi fins al Hostel que teníem contractat per als dos pròxims dies.

Ens instal·lem i ens vam anar a fer una volta per la ciutat, buscant un restaurant per poder sopar tranquil·lament. Trobem una hamburgueseria, i sorpresa, demanem cervesa i ens van dir que ells no estaven autoritzats a vendre alcohol. Una novetat que acabem de descobrir, i que ens van explicar que si estan a menys de 50 metres d'una escola, no se'ls concedeix la llicència per a la venda d'alcohol. Es veu que Xile és diferent ...

Puerto Varas, recorda un poble alemany...

L'endemà, vam sortir a la caça d'un cotxe de lloguer, ja que volíem aprofitar els quatre pròxims dies per fer visites al voltant de Port Montt i desplaçar-nos a visitar l'Illa Gran de Chiloé. Vam trobar un cotxe a preu raonable i ràpidament aquest mateix dia ens vam desplaçar a fer la volta completa al llac Llanquihue, de manera que vam sortir direcció a Puerto Varas.

Puerto Varas és un poble turístic a la vora del llac, només entrar ens vam donar de cara amb el Mirador, i des d'aquest es podia contemplar el Volcà Osorno. Recorda un poble alemany, ja que antany aquest poble va ser colonitzat en l'any 1842 per alemanys que es van instal·lar en aquesta zona, i porta l'empremta alemanya.

Els Salts del riu Petrohue...

Des de Puerto Varas, i seguint la carretera 225-H, ens vam dirigir a visitar els Salts del Riu Petrohue, que són dins el Parc Natural Vicente Perez Rosales. És una zona volcànica que s'ha format i per on discorre el riu, creant capritxosos salts d'aigua, que es poden recórrer a través de ponts o passarel·les, i a través de senders. Fem servir unes tres hores a visitar-lo, i en sortir del Parc, ens dirigim a conèixer el poble de Petrohue que es troba situat al costat del Llac de Todos los Santos. La zona és volcànica, i que està totalment penjada de cendra volcànica a causa de l'última erupció en 2015 del Volcà Calbuco, que llançà 200 milions de tones de cendra i pedres, i allí és ben palpable. El poble, no existeix, ja que només vam trobar un Hotel Lunge d'alt standig, i un museu de la zona. La cendra és present i cobreix gran part del paisatge i del territori, és increïble les muntanyes que hi ha de cendra als costats de la carretera i del llac ...

A la estació d'esquí del Volcán Osorno

Des d'allí, ens vam dirigir a pujar a l'estació d'esquí que hi ha a la falda del Volcà Osorno, per així poder-lo contemplar de prop. Arribem massa tard, faltaven deu minuts per a les sis de la tarda, i els telecadires que et pujaven al capdamunt de l'estació els tancaven a aquesta hora. Les vistes des d'allà dalt eren espectaculars, el volcà a tocar amb les mans, i als nostres peus la immensitat d'aigua del Llac Llanquihue. Un cop acabat el petit "passeig", continuem per baixar de nou a la carretera circular per anar a dinar / sopar / berenar a Puerto Octay, un altre poble d'ascendència alemanya, doncs aquí encara avui es conserven cases originals construïdes pels colons alemanys al 1845. Una d'aquestes cases la vam poder visitar pel seu interior, era el nostre restaurant. Ens vam menjar una cassola de marisc, i unes empanades casolanes acompanyades de cervesa artesana que no se la salta qualsevol. Amb la panxa plena ens va tocar acabar la volta.

El Volcà Osorno i la posta del sol

I arribem a Frutillar, un altre poble turístic, que té un port esportiu per barques a vela i cases totalment diferents a les que es veuen per aquí. Des del Parc Públic que estava davant del llac, vaig tenir la sort de poder veure la posta de sol, assegut en un banc i poder prendre la imatge del Volcà Osorno de color taronja.

I ja ens vam dirigir de nou fins el nostre Hostel a Puerto Montt, per arreglar els equipatges, descansar i preparar la sortida al dia següent cap a la Illa Gran de Chiloé. Us ho explicaré en una altra crònica del meu viatge properament ...

Continuarà ...