EL CALAFATE i EL GLACIAR PERITO MORENO...

Amb la família del Isla Yu Patagonia

Abans de marxar de Puerto Natales el dia 26 de desembre, partíem a les sis de la tarda, en Jaume ens va portar juntament amb la seva família a conèixer un paratge poc vist. Ens va traslladar a veure la desembocadura del riu Hollemberg, i així vam aprofitar el temps mort que ens quedava. Vam poder passejar al llarg de la seva ribera. Posteriorment Jaume, el propietari del Hostel Illa Yu Patagònia, ens traslladà a nosaltres i els nostres estris a l'estació d'autobusos local per iniciar un nou desplaçament en el viatge.

Duana Xilena

Teníem bitllet cap a El Calafate, i això implicava de nou passar fronteres i controls. Abandonàvem Xile i de nou l'Argentina era el nostre destí. Aquesta vegada, cosa estranya, els tràmits duaners van ser molt simples, baixar del bus, anar a segellar el passaport, i res més. Era entrada la tarda i potser no tenien moltes ganes de controlar maletes després d'un dia de treball els policies de torn.

La posta del sol a la Ruta 40 Panamericana

Circulem al llarg de sis hores fins arribar a El Calafate per la famosa Ruta 40, l'anomenada Panamericana, i en arribar a El Calafate, vam haver d'esperar una bona estona l'arribada dels taxis perquè ens desplacessin al nostre nou Hostel Llac Argentí.

El trajecte ens va permetre contemplar la posta del sol a l'estepa patagonica, i fins i tot, poder donar molts cops de cap, ja que el cansament acumulat en dies anteriors, fa efecte en nosaltres.

Descobrim El Calafate des del taxi, era més de mitjanit, i la ciutat estava en plena ebullició nocturna, bars i restaurants plens de turistes divertint-se. Ràpidament ens vam adonar que allò era una altra Argentina de la qual havíem conegut fins ara. El turisme internacional envaïa tota la ciutat. Ens prenem el dia següent per situar-nos a la ciutat, visitar-la i informar-nos que era el que ens convenia fer els propers tres dies.

Llacuna Nimez - Reserva d'aus

A la tarda, Norberto i jo, ens vam anar a visitar una Reserva Natural Municipal de la Llacuna Nimez. El seu principal atractiu era poder observar ocells i passejar a través dels seus senders auto guiats. A meitat del recorregut, vam poder sortir de la Reserva, i endinsar-nos fins a la riba de l'immens Llac Argentíno, un autèntic mar interior d'aigua dolça.

Per la seva superfície de 1.560 km2, el llac Argentíno és el més gran d'Argentina i el tercer a Sud-Amèrica. El llac Argentí dóna origen al riu Santa Cruz que desguassa a l'oceà Atlàntic. El color especial de les seves aigües es deu a un fi producte de la unió de les glaceres, anomenat llet glaciaria.

El Glacial Perito Moreno

Havíem decidit que fer els dos propers dies, i el divendres dia 28 de desembre, ens vam donar la "innocentada" d'anar a visitar la Glacera Perito Moreno, en taxi d'anada i tornada, ens traslladem els 86 km de distància a què es troba del Calafate, ja dins el Parc Nacional de les Glaceres. El taxi és relativament econòmic, ja que el trasllat, l'espera de més de tres hores i la tornada, ens costa 70,00 €, que entre tres, surt a 23,00 € per cap. Per entrar al Parc de les Glaceres, com és normal també cal passar per caixa, 700,00 ARP del primer dia, i 350,00 ARP el segon, el que és igual a 25,00 €. Caminem per espai de més de tres hores per les passarel·les muntades per poder observar la magnitud i esplendor d'aquesta emblemàtica glacera. En un moment donat, i després d'un gran cruixit, vam poder veure l'enfonsament d'una part frontal del mateix. Un espectacle únic que em va quedar gravat en un vídeo, que podeu veure a l'apartat dels meus vídeos al blog. Us el recomano !! Les tres hores se'ns van passar en un tres i no res, i ens va quedar per veure el circuit inferior de la glacera, però com al dia següent, teníem contractada una excursió al més pur "estil turista ric" ens reservem la visita per aquest proper dia.

Sopant al Restaurant Wanado

De tornada al Hostel, sopar i festa nocturna en un bar restaurant de moda. El Wanaco es diu, famós per la seva especialitat en carn de Guanaco, aquesta espècie de Llama que es troba per les muntanyes i estepes patagòniques. Una bona hamburguesa d'aquesta carn amanida amb formatge i ceba caramel·litzada, acompanyada per una cervesa va ser el meu sopar del dia. Cal dir que la carn de Guanaco, per a mi no té gran diferència amb una altra carn, i si m'haguessin dit que és vedella, doncs igual hagués colat. Seria vedella ?, o realment era Guanaco? Chi lo sa?

El Glacial Spegazzini

El dia 29 de desembre va despertar esplèndid, i com us havia dit més amunt, teníem contractat un tour en vaixell, al més pur "estil turista ric" pel Llac Argentíno, per tal de poder visitar i conèixer els llocs que si no els visites de aquesta manera, no es poden recórrer. A les 08:30 vam sortir des del Port privat de Soledad, vam salpar cap al Braç Nord del Llac Argentíno, visitant al seu pas la Badia Esquadra i veient la Muralla de Condoreras, seguim cap a la Glacera Seca, i després la Glacera Heim, per arribar fins al peu de la Glacera Spegazzini. Fins aquí, no sabria dir-vos que és el que més em va agradar del que s'havia vist, tot era un espectacle sense parar, ja que durant el trajecte anaven apareixent els iceberg que a dia d'avui es van desprenent de la Glacera Upsala, l'únic que per ara els desprèn i els deixa en llibertat pel llac, fins que aquests es transformen de nou en més aigua dolça. La Glacera Spegazzini és increïble, la seva llengua arriba fins a la vora de l'aigua, i queda descansant sobre un mantell de roques que la sostenen a nivell d'aigua, frontalment impressiona perquè amb el vaixell t'acosten gairebé a tocar-lo.

Ja tinc gel per fer glassons per un any...

Des del Glacera Spegazzini, de nou es va posar a navegar el vaixell, dirigint-se cap a un lloc denominat Lloc de les Vaques, on vam desembarcar i amb una simple caminada, ens van introduir en la història d'aquest estrany lloc. Allà, avui dia es troba encara intacta la que va ser la casa d'uns colons, junt amb molts d'altres, van arribar amb la immigració i es van allotjar en aquests llocs. Es van dedicar a la cria de bestiar i cavalls, havent d'abandonar el lloc i els seus animals, quan no van poder demostrar el títol de propietat de les terres en ser declarat el lloc Parc Nacional.

Vist al Lloc de les Vaques

Els animals van quedar solts per aquell temps, la d'aquesta possessió i de totes les altres que van ser confiscades, i ara amb el pas del temps, hi ha més de 5.000 caps de bestiar i cavalls vivint en estat salvatge. Total que l'estat argentí ha hagut de contractar una empresa que es dedicarà per vuit anys a anar caçant vius aquests animals per transportar-los fora d'aquests paratges, ja que el dany que han produït en ser animals de pastura, fa que el bosc no creixi i l'animal autòcton de la zona,  el Pudu, un cèrvid natiu de les regions andines, hagi desaparegut. En vuit anys s'han d'eliminar els animals salvatges, que segons diuen són més de 5.000, i resulta que ens han explicat, que durant els dos últims anys que estan en la tasca, porten capturats 180 exemplars. Amb aquest ritme, crec que al caducar el contracte d'aquí a sis anys, els animals salvatges en lloc de decréixer, seran uns quants més ...

Glacial Upsala

De nou vam embarcar i ens dirigim cap al Canal Upsala, des d'on vam poder contemplar unes vistes panoràmiques de la Glacera Upsala, que frontalment és més gran que el Perito Moreno. El Perito Moreno de cap a cap frontal es desplaça uns 5 km, i el Upsala aconsegueix més de 6 km, sent aquest el causant dels icebergs que es troben surant per tot el llac. No vam poder apropar-nos més, ja que està prohibit navegar des de certa distància, amb el que ens conformem en veure-ho de lluny.

Iceberg que acaba de donar-se la volta

També vam poder observar la Glacera Bertacchi. Un cop de nou posats en marxa, ens van servir el dinar a bord, que va ser interromput per sorpresa, al veure com una glacera es donava la volta, és a dir, el que estava enfonsat sota l'aigua,  passa a estar a sobre, i podem contemplar el color diferent amb el qual va quedar, un blau glacera intens, que amb el pas de les hores retorna al seu blanc original a què estem acostumats a veure quan estan surant. Que més podíem demanar-li al tour? Era tot el recorregut un espectacle continuo ...

Glacial Perito Moreno a la llunyania

Ens vam parar a una zona, on havien diversos icebergs en moviment, i vam poder observar el balanceig d'alguns d'ells, esperant al moment crucial en què es dóna la volta. El personal del vaixell, va fer pesca, i va pujar a bord algun tros de gel que estava per aquí surant, per a delit de nens i grans.

Continuem rumb cap al que seria el final del nostre viatge, dirigint-nos cap al esperat Glacera Perito Moreno, que anava acostant-se a mesura que el vaixell navegava cap a ell.



Impressiona veure-ho des de les passarel·les, com vam fer nosaltres el dia anterior, però tot i impressiona més veure-ho des de l'aigua. Les seves impressionants parets de gel d'entre 50/70 metres d'altura, són majestuoses. L'amplada que desenvolupa, de cap a cap, és de 5 Km, té cara nord, que és la que es pot observar des de l'aigua, i cara sud que queda a la part posterior a la llacuna Brazo Rico del Llac Roca, que no aquesta comunicada amb el Llac Argentíno. És aquí on es produeix el famós ensorrament, i aquest és produït perquè l'avanç constant de la glacera xoca amb la terra ferma de la península, fent en aquest punt un tap a les aigües, que creixen pel costat del Braç Rico fins a 10 metres d'alçada produint en aquest costat inundacions no desitjades, arribant el dia que la forta pressió de les aigües sobre la massa de gel, fa la ruptura del mateix i creant amb el col·lapse, un espectacle cada quatre o cinc anys.

Desembarquem al port Perito Moreno

Desembarquem al port del Perito Moreno en el Llac Argentíno, i de nou ens dirigim per espai d'una hora a peu a caminar per les passarel·les que el dia anterior se'ns van quedar pendents, i és allà des d'on vam poder contemplar el que dalt us explico del xoc del gel amb la terra ferma. Vam recórrer la part del recorregut inferior i com el dia anterior, el temps aquí corre molt ràpid i sense adonar-nos vam haver de sortir a la carrera per poder agafar l'autobús que de nou ens traslladaria al Hostel Lago Argentíno, del que per cert, no he fet cap comentari.

Hostel Lago Argentino

Doncs aquí van els comentaris, que seran de sorpresa a la nostra arribada a mitjanit, on ens esperava la seva propietària, i de pressa i corrent ens instal·là en una mini habitació amb un llit i una llitera, on no ens cabia l'equipatge. La pobra estava dormint a la nostra arribada. Passem a estar en un Hostel Lago Argentino agradable i molt correcte el dia després quan vam anar canviats a una altra habitació molt més còmoda, a l'edifici de davant. Net i ordenat, amb un esmorçar més que correcte pel mòdic preu de 12,00 € al dia. Recomanable, el preu / qualitat és súper correcta, en els dos nivells que hi ha de preus.

Bar-Restaurant de copes, i de moda¡

Igual que el dia anterior, vam sortir a prendre unes copes i menjar alguna coseta. Era l'últim dissabte de l'any i calia celebrar-ho. Ens vam decantar per anar de cerveseries artesanals, que aquí és un negoci posat al dia i de moda. Vam menjar i vam beure, i ens vam anar a dormir ben hidratats i contents.


El nostre viatge continua avui, i de tarda hem de tornar a agafar un autobús que ens portarà a un altre lloc, on estarem diversos dies i passarem la sortida i entrada d'any. Vaja, que una Nit Vella especial ens espera en algun lloc de la Patagònia ...


De nou, com sempre, continuarà ...