SET DIES PER LA CAPITAL DE XILE, SANTIAGO DE XILE...

La Plaça de la Constitució...

Vaig arribar a Santiago de Xile, pràcticament de nit, el dimarts 29 de gener, i ens allotgem al barri de Puente Alto. A casa de la família amb la que vam coincidir a Puerto Natales durant els dies de Nadal. És allà on va néixer aquesta amistat que ens ha portat a poder estar a casa seva allotjats.

Tant Laura, com Lola, i la seva filla Ali, ens han ajudat a entendre i descobrir aquesta immensa ciutat de més de set milions d'habitants i on moure-s'hi és relativament fàcil.

Santiago, anomenada també Santiago de Xile, o Gran Santiago, és la capital de Xile i de la Regió Metropolitana de Santiago. És el principal nucli urbà del país i la seva àrea metropolitana.

La fassana principal del Palau de la Moneda

La ciutat alberga els principals organismes administratius, culturals, financers, a excepció del Congrés Nacional que es troba a la ciutat costanera de Vallparaiso. I alguns altres ministeris que també vaig veure en la meva visita a aquesta ciutat. Encara que generalment es concep com una ciutat única, Santiago no constitueix una sola unitat, sinó que està formada almenys per 37 comunes o municipis, de les quals 26 es troben completament dins del radi urbà, i 11 amb alguna part fora d'ell. La major part de la metròpoli es troba dins de la província de Santiago, amb algunes comunes o municipis dins de les províncies de Serralada, Maipo i Talagante.

Santiago es troba aproximadament a una altitud mitjana de 567 metres sobre el nivell del mar. Té una extensió de 837,89 quilòmetres quadrats, i l'any 2017 comptava amb una població censada de 6.123.491 habitants, això equivalia al 34'80% de la població de tot el país. Santiago és la sisena àrea metropolitana més poblada d'Hispano-Amèrica, també la setena ciutat més habitada d'Amèrica Llatina, i segons algunes estimacions, una de les 50 aglomeracions urbanes més poblades del món.

Estació de Metro Tabolada Línea 5

Amb tot això, hem hagut d'aprendre a agafar cada dia el transport públic i el que aquí anomenen "col·lectiu", que és com una mena de taxi que recorre sempre els mateixos carrers i en què et puges i et baixes depenent on vagis a preu de tarifa fix. Nosaltres cada dia per anar i venir de la parada del metro Línia 4, el fem servir. El seu preu és de 650,00PCL, o 0,87 € cada recorregut. Això és 100,00PCL més barat que les línies regulars d'autobús que el seu preu per aquesta zona és de 750,00PCL, aproximadament 1,00 € el bitllet.

Els venedors en el Metro...

El metro és com el de Barcelona o Madrid, es compra un abonament, que aquí és una targeta com de crèdit que es recarrega en una taquilla, i amb ella passes per les màquines que van descomptant el preu de cada viatge. Igual que al nostre país, el bitllet serveix per a 90 minuts, i si agafes un autobús a continuació, val el mateix bitllet. El metro no val sempre el mateix preu, ja que tenen tarifes segons l'horari en què s'utilitza, sent més car en hora punta, que en hora vall. Oscil·len d'entre 680,00PCL o 0,91 € en horari vall, a 860,00PCL o 1,20 € en horari punta. Com a tot arreu, aquí també, del que es tracta és de recaptar per les arques públiques, ja que és per a mi una incongruència que quan pitjor es viatja per la quantitat de gent que l'utilitza, sigui més car, i quan el metro va mig buit sigui, més econòmic.

Passeig Bandera, carrer peatonal

Cada dia per desplaçar-nos des d'on vivim, fins al centre o prop d'ell, necessitem una hora de trajectes pel suburbà de la ciutat. Per descomptat que després de l'experiència amb el taxista inicial, els taxis per a nosaltres estan prohibits, i amb un plànol de la xarxa de metro ens hem mogut per tota la ciutat i els seus voltants.

Així va ser que el nostre primer dia a la ciutat, ens en vam anar al pur centre de la ciutat, i amb un transbord de línia en baixarem a estació de La Moneda.

Amb la sorpresa que produeix haver-te desplaçat gairebé sense veure alguna cosa i conèixer on vas, i dic tot just, perquè una part del recorregut de la Línia 4 és en superfície i pots veure la serralada i al anar sobre-elevat contemples els carrers i el seu moviment, un cop entra al túnel, deixes de poder-te orientar, fins que arribes al final del trajecte, a l'estació de Tobalaba, després de 23 estacions, fas el transbord recorrent els cartells que indiquen la correspondència amb l'altra línia, la línia vermella, la línia 5 i esperes arribar a partir d'altres 15 o 16 parades a La Moneda. Ho vam fer perfecte, i dominem a la perfecció com traslladar-nos de nord a sud, i d'est a oest. Dir-vos que el metro és molt modern, fins i tot diria que millor que el de Barcelona.

Estació Línea 4

Les estacions estan netes, sense pintades, i sense papers per terra, i això que és difícil trobar una paperera. Ah, això sí, durant el trajecte és una desfilada sense parar de venedors d'aigua, que jo he utilitzat reiterades vegades, ja que la calor era asfixiant, i ells porten aigua mineral amb gel a l'ampolla i te la venen més barata que en qualsevol lloc que la vulguis comprar. Una ampolla d'aigua amb gas, súper gelada costa 500PCL o al canvi 0,67 €. Així mateix hi ha venedors de qualsevol altra cosa que sigui vendible, i això que en tots els vagons del metro, i a les estacions hi han rètols que diuen que està prohibit comprar a venedors ambulants i donar diners a músics i cantants, que també es pugen i es baixen al so del  seu propi ritme musical.

El Palau de la Moneda a la Plaça de la Constitució

Arribem a La Moneda, i el primer que vam veure per orientar-nos va ser la immensa bandera de Xile que oneja al capdamunt del pal al centre de l'avinguda del Llibertador General O'Higgins, o també anomenada de l'Alameda. Ens vam passejar per la part que es pot visitar externament del Palau de la Moneda, tant per la seva part d'enfront de l'avinguda, que no és la porta principal, doncs aquesta es troba a la part posterior, i que es aquella part que tanta vegades hem vist en reportatges en el bombardeig del Palau, que es van efectuar en el cop militar del Dictador Pinochet, i que portà a la mort al President Allende l'11 de setembre de 1973. M'han explicat que a les 08:52 del matí, el senat del país va declarà incompetent al President Allende i per això es va declarar el cop militar. Aquesta deu ser la versió persones xilenes afectes a aquell regim, i que algunes d'elles, com passa a Espanya, el defensen perquè diuen que el va portar riquesa al país, ja que va construir carreteres i va acabar amb la fam que hi havia al país i que m'expliquen feia patir, i després de 15 anys va acatar un referèndum en el que es demanava al poble la perpetuació del règim militar, o la democràcia, i per un 56% a favor i un 44% en contra, de nou es va restaurar la democràcia. Jo discrepo d'aquesta manera de pensar, per què un dictador és un dictador, i totes les atrocitats que va fer durant els seus quinze anys de poder dictatocràtic, no compensaran mai tot el bo que va poder fer. I fins aquí puc explicar.

Dinant al carrer...

També aquest primer dia, vam descobrir la part de vianants del centre ciutat, que està ple de vianants de totes les classes i nacionalitats. És com un formiguer de persones. Ens vam passejar pel Passeig de la Bandera, el Palau de Justícia, les Galeries Comercials que estan als baixos de múltiples edificis, l'antic Parlament Xilè, l'escola Diplomàtica, i tots els edificis que envolten el Palau de la Moneda. Vam menjar en ple Passeig de la Bandera, asseguts en una taula, i ha bon preu. A la tarda, ens vam dirigir a visitar el Museu Xilè d'art Precolombí.
Aquest museu conté un fons museístic increïble de totes les cultures precolombines que hi ha hagut per aquestes terres, abans de ser alguns eliminats o desapareguts, i d'altres com els maputxes, que a dia d'avui subsisteixen en territori xilè. De nou vam haver de pagar la diferència per ser estrangers, amb una diferència de 1.000PCL o 1,35 € un nadiu a 6.000PCL o 8,00 € per ser turista. Jo em vais escapar per la meitat de preu, ja que portava amb mi el carnet d'estudiant de la UNED, i em van cobrar només 3.000PCL o 4,00 €.

Emblema del Museu Xile d'art Precolombí

Al sortir del Museu d'art Precolombí, seguim visitant el centre neuràlgic de la ciutat, i després d'escoltar un bon grup de nois, interpretant música clàssica al carrer, amb violins i violes, ens dirigim a conèixer la Plaça d'Armes, l'autèntic centre de la ciutat, ja que les places d'Armes estan en tots els pobles i ciutats xilenes, i es basen en la distribució que els conqueridors espanyols efectuaven per iniciar l'urbanisme en un poble que conquerien. Dissenyaven un quadrat o rectangle, i a partir d'ell feien una quadricula de carrers a l'estil del que a Barcelona Ildefons Cerdà va fer en dissenyar l'eixample barceloní.

A la Plaça d'Armes, vam poder veure l'exterior de la Catedral de Santiago, ja estava tancada, doncs eren més de les set de la tarda. Deixem la visita de l'interior per al pròxim dia. L'edifici de Correus Central, en un  Palau d'estil  Neo-clàssic del temps espanyol, la municipalitat de Santiago, La Casa Colorada i Museu de Santiago, tots aquests edificis estan al voltant de la Plaça d'Armes.

Plaça d'Armes, la seva part central, es un niu de persones i cultures

A la part central de la plaça, hi ha una altra vida, hi ha gent per parar un tren, des de venedors ambulants, pintors de retrats, venedors d'empanades, cantants amb missatge religiós, predicadors, jugadors de dames, i un apartat especial per a jugadors d'escacs, que sempre que he passat per allà, aquesta zona està repleta de gent disputant les seves partides. També disposa d'una gran glorieta per a concerts musicals, i una estàtua dedicada al patró de la ciutat, l'apòstol Santiago. D'allí, van anar passejant pels carrers adjacents, i ens trobem al pas, amb l'església de Santo  Domingo, i després amb la Universitat de Sant Pere, que te la seva pròpia església. Vam veure el primer aparcament dels quals la Societat SABA, té repartits per Santiago de Xile, la coneixeu la SABA?, és la mateixa que a Barcelona ens cobra els pàrquings subterranis de Barcelona, i aquí te tots els aparcaments també.

I a la nit, a la posta del sol, tot aquest gresol de cultures que està en aquest centre de la plaça, i de la ciutat canvia, i la prostitució envaeix el lloc, i es transforma en un lloc altament perillós, tot i que la policia, els Carrabiners de Xile , són presents per les cantonades. Jo vaig passar, i em va donar certa por a passar pel centre, de manera que aquest dia ens vam retirar fins casa amb la rutina d'agafar el metro, canviar de línia a l'estació de Tobalada, i baixar-nos al final de la línia 4, Plaça Puente Alto, anar a buscar el taxi, que en diuen col·lectiu i baixar-nos a Holanda amb Circumval·lació.

La Catedral a la posta del sol...

Vam arribar a casa i ens vam explicar amb la família de com ens havia anat el dia, i ens en vam anar al llit a descansar, jo estava trencat de tanta calor, 40 graus a l'ombra, i d'estar tot el dia caminant pel centre.

Demà continuem a Santiago, i ja us explicaré el segon dia.




Continuarà ...