 |
Comiat de l'Hostel Costanera...
|
Avui era el nostre últim dia a la Illa Gran de Chiloé, i no volíem acomiadar-nos, sense donar-li les gràcies més efusives a la Sra. Doris, la "cap" i ànima del Hostel Costanera. La seva simpatia ens captivà, la seva atenció i atencions ens van meravellar, i vull deixar per escrit d'això constància. Fins avui, després de més de seixanta dies viatjant, ha estat el millor lloc pel que hem passat. Aquest allotjament de Dalcahue, petit Hostel, mereix per a mi una puntuació de 10+++, i ho hem triat entre nosaltres 3, Jose, Norberto i jo, després de més de dos mesos d'anar de hostel en hostel, viatjant per Sud-amèrica, com el millor fins ara. Els seus excel·lents i exquisits esmorzars que ens ha servit la "cap" no es poden comparar amb cap altre fins a la data. Estic segur que de seguir en aquesta línia, la Sra. Doris i les seves dues filles que també regenten el negoci, donaran que parlar en restauració. Tenen l'èxit assegurat, endavant amb aquest negoci que està "empezando" ¡¡¡
 |
Cascada de Tocoihue
|
I seguint els consells de l'amfitriona Doris, ens hem anat a veure un salt d'aigua, les Cascades de Tocoihue, ens anaven ja de camí cap al nord per arribar a embarcar i tornar a terra ferma.
 |
| Església de Quemchi |
De les cascades de Tocoihue, ens vam anar a recórrer un altre poble interessant, es diu Quemchi, i continuem veient esglésies de fusta, aquest cop ens va sortir al pas l'església Parròquia Patrocini Sant Josep de Quemchi, que encara que no forma part de les designades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, també és interessant poder-la visitar. És com totes les altres construïda en fusta i la seva característica, igual que les altres, són els seus colors vistosos i arriscats per a una església.
 |
| Passarel·la sobre el mar para anar a l'illa... |
A tocar de Quemchi trobem l'illa de Aucar o Illa de les Ànimes Navegants. A ella s'arriba travessant el mar a peu. No vam fer com Noé, no ... Per poder travessar el mar, les gents d'aquest poble van construir una passarel·la rectilínia que et porta directe a ella, i molt interessant, aquesta vegada no ens va tocar pagar per poder anar de visita a un lloc.
A l'Illa de les Ànimes Navegants, que deu el seu nom a l'escriptor Quemchino, Francisco Coloane (1912-2002), perquè així el la denominar. És un lloc on la natura i l'espiritualitat s'uneixen, ja que tots els anys el 23 i 24 de setembre se celebra la festa religiosa en commemoració a la Verge de la Mercè, patrona d'aquesta comunitat. Aquesta imatge la van portar els espanyols al segle XIX. També és tradicional la Festa en Honor a Jesús Natzarè, el tercer diumenge de novembre. Les dues celebracions religioses són acompanyades per una processó, al so de cercaviles, al voltant de la capella, conservant la tradició i costums de Chiloé.
 |
| Capella de la Verge de las Mercè... |
A l'illa de Aucar, o de les Ànimes Navegants, hi ha a part de la Capella, també un Parc Botànic amb espècies autòctones de la Chiloé, així com un cementiri, on em va cridar molt l'atenció, que gran part dels allí enterrats, les seves lapides resaven amb el cognom Bahamondes. Serien familiars de Franscisco Franco Bahamondes que van emigrar a fer fortuna? Qui ho sap?
A l'illa en qüestió, li vam donar la volta sencera, i vam interpretar el bosc, ja que era un bosc interpretatiu, i d'allí ens en vam anar ja directes a embarcar cap a Puerto Montt.
Avui era el dia que a les 22:00 hores de la nit el nostre company de viatge Jose ens abandonava, ja que ell volia fer el viatge més ràpid que nosaltres i tornar a Espanya abans, amb la qual cosa, prenia un autobús llit durant tota la nit, dormiria desplaçant-se cap a la casa d'un amic seu a Santiago de Xile, per anar després a Sant Pere d'Atacama, visitar el Salar d'Uyuni, i continuar viatjant per Colòmbia, per així, el proper 18 de febrer tornar-nos a trobar junts els tres a Santiago, per fer de nou el viatge a l'illa de Pasqua, que fa dies tenim reservat. Fins llavors, només sabrem d'ell, via whattsapp.
 |
| Els "pololos", així es diuen els promesos aquí... |
En Norberto i jo, continuarem tranquil·lament les nostres odissees i aventures, admirant aquest país, les seves cultures i paisatges.
Deixem en Jose a la Terminal d'autobusos de Puerto Montt, El veiem marxar, i li desitgem el millor. Nosaltres ens en vam anar a sopar i dormir, doncs al dia següent havíem de tornar el cotxe que ens ha permès visitar a fons l'illa de Chiloé, i descansar tranquil·lament, ja que tant en Norberto, com jo, estem una mica refredats i amb grip, ( ... maleït ocellet que em va fer una salutació per l'esquerra) i hem de cuidar-nos.
Continuarà ...
