En la meva última crònica, us explicava totes les "peripècies" amb què ens havíem trobat, i la diversitat de criteris entre nosaltres i els organitzadors del Tour, que ens va portar a abandonar la Casa Rodant, i viatjar pel nostre compte i risc per a continuar amb el viatge de les nostres vides.
Arribem a Bahía Blanca de nit i amb taxis ens desplacem a l'hotel que durant el viatge en bus vam seleccionar, allà ens dediquem a descansar durant dos dies, alhora que planificàvem la continuació del viatge. Bahía Blanca tot i que és parada obligada als viatgers que viatgen cap a la Patagònia, no és una ciutat que tingui molts encants. El nostre hotel es trobava situat al centre de la ciutat, i a peu vam recórrer els seus carrers adjacents, i poc més.
Vam poder visitar acompanyats per una amable persona local, alguns llocs de la ciutat, i així vam poder veure com la ciutat viu d'esquena al mar, ja que es troben instal·lades les petro-químiques, i el seu port no és visitable. Vam veure un parc on la gent va a l'estiu a banyar-se a una mega piscina municipal amb aigua de mar, dons es troba situada al costat de la "cangrejera", així ens ho van denominar.
Vam veure els barris humils de passada, on habiten els "cartoneros". Passem per la Universitat i la part més moderna de la ciutat, i vam ser convidats a veure la final de la Copa Libertadores que es jugava a Madrid entre Boca Junior i River Plate, bevent cervesa que vam oferir nosaltres. Un cop finalitzat el partit, vam comprovar com la gent, igual que al nostre país, celebra pels carrers la victòria del seu equip. Agraïm a la Mare de Déu de la Mercè*, i la seva família, el bé que ens van tractar i el temps que ens van dedicar. Gràcies família, ja tenim uns nous amics..
Recomanats per l'atent personal de l'Hotel Bahía, vam descobrir un restaurant local de nom Resta Víctor, on per 6/7 € sopàvem o menjàvem, ja que per la gran quantitat que servien a cada plat, amb demanar 3 plats, era suficient per a nosaltres cinc.
Sortim de nit, amb tot el nostre equipatge a sobre, en taxi cap a l'estació de busos, per allà, embarcar-nos en un autobús llit que després de més de 11 hores ens portaria a Puerto Madryn. Vam poder més o menys dormir durant el trajecte del viatge.
Havíem reservat l'Hostel La Tosca com a base d'operacions per passar els nostres propers 5 dies, i des d'allà poder desplaçar-nos a fer la visita a la reserva natural de Península Valdés i altres llocs propers, van preveure el lloguer d'un cotxe per tres dies.

El nostre primer dia, i en el nostre flamant cotxe Nissan, model desconegut, com en llauna de sardines viatgem 3, Norberto, Esther i jo a la part posterior, mentre el nostre experimentat xofer, José taxista de professió i vocació, i mestre d'auto escola, al costat de Casti, s'ho passaven bé en la seva part davantera.
Vam recórrer la Península Valdés, sortint de Puerto Madryn a Puerto Piramides, vam embarcar en la primera sortida al mar del dia. A les 9:30 hores, puntuals i per més de dues hores pujats en una embarcació preparada per anar a veure la Balena Franca Austral, que en aquest període de temps ja van emigrant.
Vam tenir la immensa sort de poder contemplar un espectacle únic, jo que havia anat en tres ocasions al llarg de la meva vida a veure balenes, mai havia vist res de semblant. Com us deia, la nostra immensa sort va ser poder contemplar dues balenes adultes femella amb les seus dos cries, i al seu torn gairebé poder-tocar amb la mà al passar per davant de la nostra embarcació i sortir la mare a saludar-nos, mentre que les cries jugaven a l'aigua saltant i traient a la llum la seva cua, donant cops de cua a l'aigua per un llarg període de temps. A mesura que pugui, ja que això del wifi va escàs, aniré penjant els diversos vídeos d'aquest espectacle únic, així com les fotos.
Vam tenir la immensa sort de poder contemplar un espectacle únic, jo que havia anat en tres ocasions al llarg de la meva vida a veure balenes, mai havia vist res de semblant. Com us deia, la nostra immensa sort va ser poder contemplar dues balenes adultes femella amb les seus dos cries, i al seu torn gairebé poder-tocar amb la mà al passar per davant de la nostra embarcació i sortir la mare a saludar-nos, mentre que les cries jugaven a l'aigua saltant i traient a la llum la seva cua, donant cops de cua a l'aigua per un llarg període de temps. A mesura que pugui, ja que això del wifi va escàs, aniré penjant els diversos vídeos d'aquest espectacle únic, així com les fotos.
Ens van explicar que a Península Valdés, aquest any s'havien donat cita a parir les seves cries més de mil d'aquestes balenes, i que les barques que porten gent a veure-les, tenien dificultats a navegar entre elles. Nosaltres ens conformem amb poder veure aquestes quatre, ja que en l'època de l'any en què estem, elles abandonen aquest hàbitat un cop les seves cries tenen prou greix per desplaçar-se cap a aigües més fredes i iniciar de nou el cicle de la seva vida.

Un cop de nou a terra, vam continuar visitant la Península Valdés, i ens dirigim a Punta Cantor, dins de Caleta Valdés, i en el camí vam descobrir la nostra primera colònia de pingüins on vam poder veure algunes parelles. A Punta Cantor, vam poder observar des dels miradors els llops marins que descansaven a la vora del mar. Vam fer el nostre picnic al migdia, i continuem viatge cap a Punta Prima, on el Far presidia el nucli de cases que allí es va formar. Des del mirador contemplem més fauna, i ja ens dirigim de tornada, passant per la Salina chica, un llac salat interior, del que s'extreu sal, i que pren un color rosat pel crustaci que habita en ell, i que és el mateix que mengen els flamencs, per això el seu color rosat.
L'endemà, prèvia dutxa, per alliberar-nos del molta pols acumulat per tant circular pel "ripio", sopar i descans, ens dirigim Punta Tombo. Allà vam visitar el Centre Tombo, una mena de museu dedicat a la protecció del pingüí i el seu hàbitat. Ens dirigim a l'entrada de la zona protegida, i a través d'un recorregut auto-guiat de 3,5 km. D'anada i tornada, vam poder contemplar la immensa quantitat de parelles de pingüins que hi habiten i es reprodueixen. Ens van indicar que en aquest lloc hi ha més de 260.000 parelles de pingüins controlades.
Observem els seus cants o crits, vam veure com es desplaçaven caminant d'un lloc a un altre, com arreglaven el seu niu, fent fora del seu forat la terra que els molestava, com cuidaven les seves cries, o com covaven els seus ous. Total altre espectacle de la naturalesa que hem viscut apassionadament.

Al marxar de lloc, en el camí descobrim un rètol que indicava, Platja de Isla Escondida, i cap allà que ens dirigim. Després de baixar per un camí de ripio amb corbes, arribem a una platja on estaven descansant lliures i sense que ningú els molestés, uns quants elefants marins femelles, acompanyats d'alguns elefants mascles molt joves. Ens vam poder passejar entre ells, i fotografiar-los de ben aprop, no sense donar-nos algun ensurt, ja que si t'acostaves massa, ells se sentien molestats i s'aixecaven, obrint la seva boca de color rosa, mostrant les seves bones dents. Les noies van fer volar per primera vegada el dron, i van prendre imatges del moment tan especial que viviem. Anem ja de tornada a Puerto Madryn, passant pel Carrefour per comprar el nostre sopar i dinar del dia següent, retirant-nos a descansar com cada dia.
Vam despertar de nou amb l'esperit viatger renovat, i teníem preparat per a aquest dia dirigir-nos a visitar un museu de paleontologia a la ciutat de Trelew. És el MEF, o el Museu Paleontològic Egidio Feruglio. El vam visitar i vam descobrir l'inici del nostre planeta, així com la història dels Dinosaures i altres espècies que en ell s'estudien. Ens van donar una explicació extensa de tot el que allí la ciència està desenvolupant, i vam poder contemplar les seves sales molt ben instal·lades amb les rèpliques a mida natural dels molts individus que per aquestes contrades habitaven, així com fòssils de la vegetació i d'espècies marines. Vam veure un documental a la sala d'audiovisuals i vam donar la visita per acabada

Com ens quedava temps suficient, ens vam dirigir a visitar la ciutat de Rawson, i passejarem pel seu port i platja. A la Platja Unió, vam tornar a fer el nostre pícnic de rigor, i des d'allà, i per sorpresa, vam veure els dofins saltar al mar. Seguim després direcció a Gaiman, localitat pròxima on es va instal·lar una colònia de gent vinguda de Gal·les. Aquest lloc es troba una mica separat del que és el centre del poble, i és un lloc amb gran arbreda i amb jardins florits i molt acurats. Al lloc s'ofereix al mòdic preu de 600,00 ARS (15,00 €) la possibilitat de fer el te, i poder contemplar la vaixella que es va utilitzar en la visita que els va efectuar la princesa Diana de Gal·les, la famosa Lady Di l'any 1995. i com no podia ser d'altra manera, si visites un lloc que porta per nom Gal·les,
que podia passar ?, doncs que ens va caure una tempesta increïble, amb gran quantitat d'aigua, llamps i trons, que va afectar al servei elèctric, i va deixar sense electricitat a mitja ciutat de Puerto Madryn per una bona estona. De nou, al Carrefour de compres, i sopar amb pernil portat especialment per a aquesta oportunitat per en Jose des de Màlaga, i així poder celebrar el nostre primer tram del viatge, acompanyat d'un "pa amb tomàquet" a la catalana que els "vaig cuinar" jo als meus companys .
I fins avui, que tenim el dia de descans, en el nostre Hostel, preparant l'equipatge per demà, i jo escrivint-vos els comentaris d'aquests ultims dies, ja que de nou anem a continuar amb el viatge cap a un altre lloc patagònic.
Continuarà ...
* Mare de Déu de la Mercè, patrona de Bahía Blanca, i al seu torn patrona de la ciutat de Barcelona, d'on vinc jo.
Un cop de nou a terra, vam continuar visitant la Península Valdés, i ens dirigim a Punta Cantor, dins de Caleta Valdés, i en el camí vam descobrir la nostra primera colònia de pingüins on vam poder veure algunes parelles. A Punta Cantor, vam poder observar des dels miradors els llops marins que descansaven a la vora del mar. Vam fer el nostre picnic al migdia, i continuem viatge cap a Punta Prima, on el Far presidia el nucli de cases que allí es va formar. Des del mirador contemplem més fauna, i ja ens dirigim de tornada, passant per la Salina chica, un llac salat interior, del que s'extreu sal, i que pren un color rosat pel crustaci que habita en ell, i que és el mateix que mengen els flamencs, per això el seu color rosat.
L'endemà, prèvia dutxa, per alliberar-nos del molta pols acumulat per tant circular pel "ripio", sopar i descans, ens dirigim Punta Tombo. Allà vam visitar el Centre Tombo, una mena de museu dedicat a la protecció del pingüí i el seu hàbitat. Ens dirigim a l'entrada de la zona protegida, i a través d'un recorregut auto-guiat de 3,5 km. D'anada i tornada, vam poder contemplar la immensa quantitat de parelles de pingüins que hi habiten i es reprodueixen. Ens van indicar que en aquest lloc hi ha més de 260.000 parelles de pingüins controlades.
Observem els seus cants o crits, vam veure com es desplaçaven caminant d'un lloc a un altre, com arreglaven el seu niu, fent fora del seu forat la terra que els molestava, com cuidaven les seves cries, o com covaven els seus ous. Total altre espectacle de la naturalesa que hem viscut apassionadament.

Al marxar de lloc, en el camí descobrim un rètol que indicava, Platja de Isla Escondida, i cap allà que ens dirigim. Després de baixar per un camí de ripio amb corbes, arribem a una platja on estaven descansant lliures i sense que ningú els molestés, uns quants elefants marins femelles, acompanyats d'alguns elefants mascles molt joves. Ens vam poder passejar entre ells, i fotografiar-los de ben aprop, no sense donar-nos algun ensurt, ja que si t'acostaves massa, ells se sentien molestats i s'aixecaven, obrint la seva boca de color rosa, mostrant les seves bones dents. Les noies van fer volar per primera vegada el dron, i van prendre imatges del moment tan especial que viviem. Anem ja de tornada a Puerto Madryn, passant pel Carrefour per comprar el nostre sopar i dinar del dia següent, retirant-nos a descansar com cada dia.
Com ens quedava temps suficient, ens vam dirigir a visitar la ciutat de Rawson, i passejarem pel seu port i platja. A la Platja Unió, vam tornar a fer el nostre pícnic de rigor, i des d'allà, i per sorpresa, vam veure els dofins saltar al mar. Seguim després direcció a Gaiman, localitat pròxima on es va instal·lar una colònia de gent vinguda de Gal·les. Aquest lloc es troba una mica separat del que és el centre del poble, i és un lloc amb gran arbreda i amb jardins florits i molt acurats. Al lloc s'ofereix al mòdic preu de 600,00 ARS (15,00 €) la possibilitat de fer el te, i poder contemplar la vaixella que es va utilitzar en la visita que els va efectuar la princesa Diana de Gal·les, la famosa Lady Di l'any 1995. i com no podia ser d'altra manera, si visites un lloc que porta per nom Gal·les,
que podia passar ?, doncs que ens va caure una tempesta increïble, amb gran quantitat d'aigua, llamps i trons, que va afectar al servei elèctric, i va deixar sense electricitat a mitja ciutat de Puerto Madryn per una bona estona. De nou, al Carrefour de compres, i sopar amb pernil portat especialment per a aquesta oportunitat per en Jose des de Màlaga, i així poder celebrar el nostre primer tram del viatge, acompanyat d'un "pa amb tomàquet" a la catalana que els "vaig cuinar" jo als meus companys .
I fins avui, que tenim el dia de descans, en el nostre Hostel, preparant l'equipatge per demà, i jo escrivint-vos els comentaris d'aquests ultims dies, ja que de nou anem a continuar amb el viatge cap a un altre lloc patagònic.
Continuarà ...
* Mare de Déu de la Mercè, patrona de Bahía Blanca, i al seu torn patrona de la ciutat de Barcelona, d'on vinc jo.