TRADUCTOR ALTRES IDIOMES.

viernes, 14 de diciembre de 2018

UN NOU VIATGE COMENÇA PER TOTS...




En la meva última crònica, us explicava totes les "peripècies" amb què ens havíem trobat, i la diversitat de criteris entre nosaltres i els organitzadors del Tour, que ens va portar a abandonar la Casa Rodant, i viatjar pel nostre compte i risc per a continuar amb el viatge de les nostres vides.


Per a nosaltres la gent de www.rodandoando.com/tour, han quedat enrere, i formen part ja de la nostra història i aventura, encara que entre nosaltres a dia d'avui encara estem al·lucinats pel seu comportament. Sense rancor, però molt dolguts per la seva forma d'actuar, els desitgem el millor a Silvio, Carla, Patricio i Ornela en les seves vides, les nostres continuaran pel continent americà sense ells.




Arribem a Bahía Blanca de nit i amb taxis ens desplacem a l'hotel que durant el viatge en bus vam seleccionar, allà ens dediquem a descansar durant dos dies, alhora que planificàvem la continuació del viatge. Bahía Blanca tot i que és parada obligada als viatgers que viatgen cap a la Patagònia, no és una ciutat que tingui molts encants. El nostre hotel es trobava situat al centre de la ciutat, i a peu vam recórrer els seus carrers adjacents, i poc més.








Vam poder visitar acompanyats per una amable persona local, alguns llocs de la ciutat, i així vam poder veure com la ciutat viu d'esquena al mar, ja que es troben instal·lades les petro-químiques, i el seu port no és visitable. Vam veure un parc on la gent va a l'estiu a banyar-se a una mega piscina municipal amb aigua de mar, dons es troba situada al costat de la "cangrejera", així ens ho van denominar.




La "cangrejera" és el fangar que queda un cop la marea es retira, i que si per distracció entres i ho trepitges, et pots trobar dins d'ell amb sort fins al genoll enfangat. Només llençant-hi una pedra, pots comprovar com aquesta, és empassada. En aquest fangar, hi ha gran quantitat de crancs, que quan surten dels seus amagatalls, són un bon menjar per a les gavines. Ens van passejar en el seu cotxe per la ciutat, vam recórrer els seus carrers i després ens van portar a veure la ciutat des del mirador, punt més alt des d'on s'albira la ciutat.


Vam veure els barris humils de passada, on habiten els "cartoneros". Passem per la Universitat i la part més moderna de la ciutat, i vam ser convidats a veure la final de la Copa Libertadores que es jugava a Madrid entre Boca Junior i River Plate, bevent cervesa que vam oferir nosaltres. Un cop finalitzat el partit, vam comprovar com la gent, igual que al nostre país, celebra pels carrers la victòria del seu equip. Agraïm a la Mare de Déu de la Mercè*, i la seva família, el bé que ens van tractar i el temps que ens van dedicar. Gràcies família, ja tenim uns nous amics..




Recomanats per l'atent personal de l'Hotel Bahía, vam descobrir un restaurant local de nom Resta Víctor, on per 6/7 € sopàvem o menjàvem, ja que per la gran quantitat que servien a cada plat, amb demanar 3 plats, era suficient per a nosaltres cinc.




Sortim de nit, amb tot el nostre equipatge a sobre,  en taxi cap a l'estació de busos, per allà, embarcar-nos en un autobús llit que després de més de 11 hores ens portaria a Puerto Madryn. Vam poder més o menys dormir durant el trajecte del viatge.



Havíem reservat l'Hostel La Tosca com a base d'operacions per passar els nostres propers 5 dies, i des d'allà poder desplaçar-nos a fer la visita a la reserva natural de Península Valdés i altres llocs propers, van preveure el lloguer d'un cotxe per tres dies.




El nostre primer dia, i en el nostre flamant cotxe Nissan, model desconegut, com en llauna de sardines viatgem 3, Norberto, Esther i jo a la part posterior, mentre el nostre experimentat xofer, José taxista de professió i vocació, i mestre d'auto escola,  al costat de Casti, s'ho passaven bé en la seva part davantera.


Vam recórrer la Península Valdés, sortint de Puerto Madryn a Puerto Piramides, vam embarcar en la primera sortida al mar del dia. A les 9:30 hores, puntuals i per més de dues hores pujats en una embarcació preparada per anar a veure la Balena Franca Austral, que en aquest període de temps ja van emigrant.


Vam tenir la immensa sort de poder contemplar un espectacle únic, jo que havia anat en tres ocasions al llarg de la meva vida a veure balenes, mai havia vist res de semblant. Com us deia, la nostra immensa sort va ser poder contemplar dues balenes adultes femella amb les seus dos cries, i al seu torn gairebé poder-tocar amb la mà al passar per davant de la nostra embarcació i sortir la mare a saludar-nos, mentre que les cries jugaven a l'aigua saltant i traient a la llum la seva cua, donant cops de cua a l'aigua per un llarg període de temps. A mesura que pugui, ja que això del wifi va escàs, aniré penjant els diversos vídeos d'aquest espectacle únic, així com les fotos.



Ens van explicar que a Península Valdés, aquest any s'havien donat cita a parir les seves cries més de mil d'aquestes balenes, i que les barques que porten gent a veure-les, tenien dificultats a navegar entre elles. Nosaltres ens conformem amb poder veure aquestes quatre, ja que en l'època de l'any en què estem, elles abandonen aquest hàbitat un cop les seves cries tenen prou greix per desplaçar-se cap a aigües més fredes i iniciar de nou el cicle de la seva vida.






Un cop de nou a terra, vam continuar visitant la Península Valdés, i ens dirigim a Punta Cantor, dins de Caleta Valdés, i en el camí vam descobrir la nostra primera colònia de pingüins on vam poder veure algunes parelles. A Punta Cantor, vam poder observar des dels miradors els llops marins que descansaven a la vora del mar. Vam fer el nostre picnic al migdia, i continuem viatge cap a  Punta Prima, on el Far presidia el nucli de cases que allí es va formar. Des del mirador contemplem més fauna, i ja ens dirigim de tornada, passant per la Salina chica, un llac salat interior, del que s'extreu sal, i que pren un color rosat pel crustaci que habita en ell, i que és el mateix que mengen els flamencs, per això el seu color rosat.





L'endemà, prèvia dutxa, per alliberar-nos del molta pols acumulat per tant circular pel "ripio", sopar i descans, ens dirigim Punta Tombo. Allà vam visitar el Centre Tombo, una mena de museu dedicat a la protecció del pingüí i el seu hàbitat. Ens dirigim a l'entrada de la zona protegida, i a través d'un recorregut auto-guiat de 3,5 km. D'anada i tornada, vam poder contemplar la immensa quantitat de parelles de pingüins que hi habiten i es reprodueixen. Ens van indicar que en aquest lloc hi ha més de 260.000 parelles de pingüins controlades.


Observem els seus cants o crits, vam veure com es desplaçaven caminant d'un lloc a un altre, com arreglaven el seu niu, fent fora del seu forat la terra que els molestava, com cuidaven les seves cries, o com covaven els seus ous. Total altre espectacle de la naturalesa que hem viscut apassionadament.







Al marxar de lloc, en el camí descobrim un rètol que indicava, Platja de Isla Escondida, i cap allà que ens dirigim. Després de baixar per un camí de ripio amb corbes, arribem a una platja on estaven descansant lliures i sense que ningú els molestés, uns quants elefants marins femelles, acompanyats d'alguns elefants mascles molt joves. Ens vam poder passejar entre ells, i fotografiar-los de ben aprop, no sense donar-nos algun ensurt, ja que si t'acostaves massa, ells se sentien molestats i s'aixecaven, obrint la seva boca de color rosa, mostrant les seves bones dents. Les noies van fer volar per primera vegada el dron, i van prendre imatges del moment tan especial que viviem. Anem ja de tornada a Puerto Madryn, passant pel Carrefour per comprar el nostre sopar i dinar del dia següent, retirant-nos a descansar com cada dia.





Vam despertar de nou amb l'esperit viatger renovat, i teníem preparat per a aquest dia dirigir-nos a visitar un museu de paleontologia a la ciutat de Trelew. És el MEF, o el Museu Paleontològic Egidio Feruglio. El vam visitar i vam descobrir l'inici del nostre planeta, així com la història dels Dinosaures i altres espècies que en ell s'estudien. Ens van donar una explicació extensa de tot el que allí la ciència està desenvolupant, i vam poder contemplar les seves sales molt ben instal·lades amb les rèpliques a mida natural dels molts individus que per aquestes contrades habitaven, així com fòssils de la vegetació i d'espècies marines. Vam veure un documental a la sala d'audiovisuals i vam donar la visita per acabada






Com ens quedava temps suficient, ens vam dirigir a visitar la ciutat de Rawson, i passejarem pel seu port i platja. A la Platja Unió, vam tornar a fer el nostre pícnic de rigor, i des d'allà, i per sorpresa, vam veure els dofins saltar al mar. Seguim després direcció a Gaiman, localitat pròxima on es va instal·lar una colònia de gent vinguda de Gal·les. Aquest lloc es troba una mica separat del que és el centre del poble, i és un lloc amb gran arbreda i amb jardins florits i molt acurats. Al lloc s'ofereix al mòdic preu de 600,00 ARS (15,00 €) la possibilitat de fer el te, i poder contemplar la vaixella que es va utilitzar en la visita que els va efectuar la princesa Diana de Gal·les, la famosa Lady Di l'any 1995. i com no podia ser d'altra manera, si visites un lloc que porta per nom Gal·les,
que podia passar ?, doncs que ens va caure una tempesta increïble, amb gran quantitat d'aigua, llamps i trons, que va afectar al servei elèctric, i va deixar sense electricitat a mitja ciutat de Puerto Madryn per una bona estona. De nou, al Carrefour de compres, i sopar amb pernil portat especialment per a aquesta oportunitat per en Jose des de Màlaga, i així poder celebrar el nostre primer tram del viatge, acompanyat d'un "pa amb tomàquet" a la catalana que els "vaig cuinar" jo als meus companys .




I fins avui, que tenim el dia de descans, en el nostre Hostel, preparant l'equipatge per demà, i jo escrivint-vos els comentaris d'aquests ultims dies, ja que de nou anem a continuar amb el viatge cap a un altre lloc patagònic.






Continuarà ...




* Mare de Déu de la Mercè, patrona de Bahía Blanca, i al seu torn patrona de la ciutat de Barcelona, d'on vinc jo. 


UN NUEVO VIAJE SE NOS ABRE....

En  mi última crónica, os explicaba todas las "peripecias" con las que nos habíamos encontrado, y la diversidad de criterios entre nosotros y los organizadores del Tour, que nos llevó a abandonar la Casa Rodante, y viajar por nuestra cuenta y riesgo para continuar con el viaje de nuestras vidas. 

Para nosotros la gente de www.rodandoando.com/tour, han quedado atrás, y forman parte ya de nuestra historia y aventura,  aunque entre nosotros a día de hoy todavía estamos alucinados por su comportamiento. Sin rencor, pero muy dolidos por su forma de actuar,  les deseamos lo mejor a Silvio, Carla, Patricio y Ornela en sus vidas, las nuestras continuarán por el continente americano sin ellos.


Llegamos a Bahía Blanca de noche y en taxis nos desplazamos al hotel que durante el viaje en bus seleccionamos, allí nos dedicamos a descansar durante dos días,  a la vez que planificábamos la continuación del viaje. Bahía Blanca aunque es parada obligada a los viajeros que viajan hacia la Patagonia, no es una ciudad que tenga muchos encantos. Nuestro hotel se hallaba situado en el centro de la ciudad, y a pie recorrimos sus calles adyacentes, y poco más.


Pudimos visitar acompañados por una amable persona local, algunos lugares de la ciudad, y así pudimos ver como la ciudad vive de espaldas al mar, pues en el se hallan instaladas las petro-químicas, y su puerto no es visitable.  Vimos un  parque donde la gente va en verano a bañarse a una mega piscina municipal con agua de mar, ya que se encuentra situada al lado de la cangrejera, así nos lo denominaron. La cangrejera es el barrizal que queda una vez la marea se retira, y que si por despiste entras y lo  pisas, te puedes encontrar dentro de él con suerte hasta la rodilla. Solo tirar una piedra, puedes comprobar como esta, es tragada. En este barrizal, hay gran cantidad de cangrejos, que cuando salen de sus escondites, son un buen manjar para las gaviotas. Nos pasearon en su coche por la ciudad, recorrimos sus calles y después nos llevaron a ver la ciudad desde el mirador, punto más alto desde donde se divisa la ciudad.


Vimos los barrios humildes de paso, donde habitan los cartoneros. Pasamos por la Universidad y la parte más moderna de la ciudad, y fuimos invitados a ver la final de la Copa Libertadores que se jugaba en Madrid entre Boca Junior y River Plate, bebiendo cerveza que ofrecimos nosotros. Una vez finalizado el partido, comprobamos como la gente, igual que en nuestro país, festeja por las calles la victoria de su equipo. Agradecemos a la Virgen de la Merced*, y a su familia, lo bien que nos trataron y el tiempo que nos dedicaron. Gracias.

Recomendados por el atento personal del Hotel Bahía, descubrimos un restaurante local de nombre Resto Víctor, donde por 6/7€ cenábamos o comíamos, ya que por la gran cantidad que servían en cada plato, con pedir 3 platos, era suficiente para nosotros cinco.

Salimos de noche, con todo nuestro equipaje encima en taxi hacia la estación de buses, para allí, embarcarnos en un autobús cama que después de más de 11 horas nos llevaría a Puerto Madryn. Pudimos más o menos dormir durante el viaje.


Habíamos reservado el Hostel La Tosca como base de operaciones para pasar nuestros próximos 5 días, y desde allí poder desplazarnos a efectuar la visita a la reserva natural de Península Valdés y otros lugares cercanos, previó alquiler de un coche por tres días.


Nuestro primer día, y en nuestro flamante coche Nissan, modelo desconocido, como en lata de sardinas viajamos tres, Norberto, Esther y yo en la parte trasera, mientras nuestro experimentado chófer, José taxista de profesión y vocación junto a Casti, se lo pasaban bien en su parte delantera. 

Recorrimos la Península Valdés, saliendo de Puerto Madryn a Puerto Pirámides, embarcamos en la primera salida al mar del día. A las 9:30 horas, puntuales y por más de dos horas subidos en una embarcación preparada para ir a ver la Ballena Franca Austral, que en este periodo de tiempo ya van emigrando. Tuvimos la inmensa suerte de poder contemplar un espectáculo único, yo que había ido en tres ocasiones a lo largo de mi vida a ver ballenas, jamás había visto cosa igual. Como os decía, nuestra inmensa suerte fue poder contemplar dos ballenas adultas hembra con sus dos crías, y a su vez casi poderlas tocar con la mano al pasar por delante de nuestra embarcación y salir la madre a saludarnos, mientras que las crías jugaban en el agua  saltando y sacando a relucir su cola,  dando coletazos al agua por un largo periodo de tiempo. A medida que pueda, pues esto del wifi va escaso, iré colgando los varios vídeos de este espectáculo único, así como las fotos.


Nos contaron que en la Península Valdés, este año se habían dado cita a parir sus crías más de mil de estas ballenas, y que las barcas que llevan gente a verlas, tenían dificultades a navegar entre ellas. Nosotros nos conformamos con poder ver estas cuatro, ya que en la época del año en la que estamos, ellas abandonan este hábitat una vez sus crías tienen suficiente grasa para desplazarse hacia aguas más frías e iniciar de nuevo el ciclo de su vida.



Una vez de nuevo en tierra, continuamos visitando la Península Valdés, y nos dirigimos a Punta Cantor, dentro de Caleta Valdés, y en el camino descubrimos nuestra primera colonia de pingüinos donde pudimos ver algunas parejas. En Punta Cantor, pudimos observar desde los miradores los lobos marinos que descansaban en la orilla del mar. Hicimos nuestro picnic al mediodía, y continuamos hacía Punta Delgada, donde el Faro presidia el núcleo de casas que allí se formo. Desde el mirador contemplamos más fauna, y ya nos dirigimos de vuelta, pasando por la Salina Chica, un lago salado interior, del que se extrae sal, y que toma un color rosado por el crustáceo que habita en él, y que es el mismo que comen los flamencos, por eso su color rosado.




Al día siguiente, previa ducha, para liberarnos del mucho polvo acumulado por tanto circular por el ripio, cena y descanso, nos dirigimos Punta Tombo. Allí visitamos el Centro Tombo, una especie de museo dedicado a la protección del pingüino y su hábitat. Nos dirigimos a la entrada de la zona protegida, y a través de un recorrido auto-guiado de 3,5 Km. de ida y vuelta, pudimos contemplar la inmensa cantidad de parejas de pingüinos que allí habitan y se reproducen. Nos indicaron que en este lugar hay más de 260.000 parejas de pingüinos controladas. Observamos sus cantos o gritos, vimos como se desplazaban andando de un lugar a otro, como arreglaban su nido, echando fuera de su hoyo la tierra que les molestaba, como cuidaban a sus crías, o como incubaban sus huevos.  Total otro espectáculo de la naturaleza que hemos vivido apasionadamente.




Al marcharnos de lugar, en el camino descubrimos un letrero que indicaba, Playa de Isla Escondida, y hacía allí que nos dirigimos. Después de descender por un camino de ripio con curvas, llegamos a una playa donde estaban descansando libres y sin que nadie les molestara, unos cuantos elefantes marinos hembras, acompañados de algunos elefantes machos muy jóvenes. Nos pudimos pasear entre ellos, y fotografiarlos de cerca, no sin darnos algún susto, ya que si te acercabas demasiado, ellos se sentían molestados y se levantaban, abriendo su boca de color rosa, mostrando sus buenos dientes. Las chicas hicieron volar por primera vez el dron, y tomaron imágenes del momento tan especial que vivimos. Regresamos de vuelta a Puerto Madryn,  pasando por el Carrefour para comprar nuestra cena y comida del día siguiente, retirándonos a descansar como cada día.


Amanecimos de nuevo con el espíritu viajero renovado, y teníamos preparado para este día dirigirnos a visitar un museo de paleontología en la ciudad de Trelew.  Es el MEF, o el Museo Paleontológico Egidio Feruglio. Lo visitamos y descubrimos el inicio de nuestro planeta, así como la historia de los Dinosaurios y otras especies que en él se estudian. Nos dieron una explicación extensa de todo lo que allí la ciencia está desarrollando, y pudimos contemplar sus salas muy bien instaladas con las réplicas a tamaño natural de los muchos individuos que por estos lares habitaban, así como fósiles de la vegetación y de especies marinas. Vimos un documental en la sala de audiovisuales y dimos la visita por acabada.





Como nos quedaba tiempo suficiente, nos dirigimos a visitar la ciudad de Rawson, y paseamos por su puerto y playa. En la Playa Unión, volvimos a hacer nuestro picnic de rigor, y desde allí, y por sorpresa, vimos los delfines saltar en el mar. Seguimos luego dirección a Gaiman, localidad cercana donde se instaló una colonia de gente venida de Gales. Este lugar se encuentra un poco separado de lo que es el centro del pueblo, y es un lugar con gran arboleda y con jardines floridos y cuidados por demás. En el lugar se ofrece al módico precio de 600,00 ARS (15,00€) la posibilidad de hacer el té, y poder contemplar la vajilla que se utilizó en la visita que les efectuó la Princesa Diana de Gales, la famosa Lady Di en el año 1995. Y como no podía ser de otra manera, si visitas un lugar que lleva por nombre Gales, que podía pasar?, pues que nos cayó una tormenta increíble, con gran cantidad de agua, rayos y truenos, que afectó al servicio eléctrico, y dejó sin electricidad a media ciudad de Puerto Madryn por un buen rato. De nuevo, al Carrefour de compras, y cena con jamón traído especialmente para esta oportunidad por Jose, y así poder celebrar nuestro primer tramo del viaje, acompañado de un "pa amb tomàquet" a la catalana que les "guisé" yo a mis compañeros.


Y hasta hoy, que tenemos el día de descanso, en nuestro Hostel, preparando el equipaje para mañana, que de nuevo vamos a continuar con el viaje hacía otro lugar patagónico.





Continuará...



*Virgen de la Merced, patrona de Bahía Blanca, y a su vez patrona de la ciudad de Barcelona.