LA CARRETERA AUSTRAL...

Mirador sobre la Vall de Coyhaique

Com us deia en la meva última crònica, el dissabte dia 5 de gener teníem moltes coses a fer, i les vam fer totes i més. Vam anar a canviar diners, vam esmorzar, vam comprar el xip per al telèfon de la companyia xilena Entel, no podíem quedar incomunicats, vam carregar saldo al telèfon, i el més important, havíem de trobar un cotxe de lloguer per als propers 6 dies. En Coyhaique hi havia tres companyies de lloguer, Hertz era una d'elles, però no tenia cotxes, l'altra és Varona, però ens oferia un cotxe 4x4 automàtic, que era l'únic que els quedava, però tenia un preu de 77.000 PCL, el que és igual a 100,00 € diaris i ens va semblar molt car, i al final vam visitar l'última, Recauto, i allà, vam tenir sort.

El nostre Suzuki Austral

Un Suzuky que ens emportem, hi ha sobre era l'últim que hi havia, a un preu de 60.300 PCL o 78,00 € diaris. Era dissabte, i nosaltres volíem el cotxe per començar el diumenge, però en diumenge l'oficina de lloguer de cotxes està tancada, de manera que l'empleat, molt amablement, ens va oferir portar-nos el cotxe en aquell moment i no començar a aplicar-nos el lloguer fins diumenge a les 12:00 hores del migdia, amb el que ens regalava un dia de lloguer, però això no va ser tot, ja que per tornar-lo, ho havíem de fer divendres proper a les 12:00 hores novament, i li vam dir que ha aquesta hora no estaríem de tornada, amb el que ens va allargar la devolució fins divendres a les 19:30 hores, hora en que tancaven l'oficina de nou a Coyhaique. Total que vam tenir cotxe amb gairebé un dia i mig més de regal, era el dia dels Reis Mags i aquests ens van fer aquest regal, segur ¡¡

La Cascada de la Virgen

Amb el cotxe en el nostre poder, vam poder aprofitar el dissabte, i vam decidir anar a visitar el més proper a Coyhaique, i que ens quedaria fora de la nostra ruta austral, i ens vam anar a conèixer de passada, el Mirador General Marchant, un mirador sobre el vall, des d'on es contempla la ciutat de Coyhaique, la Reserva Nacional Rio Simpson, que s'estén al llarg d'un tros del riu del mateix nom, la cascada de la Virgen, on els devots tenen la possibilitat de posar-li espelmes i fins a un altar per oficiar misses, continuem cap al port Chacabuco, un port industrial i pesquer que es troba en el fiord Paso del Medio o d'Aysen, i d'allí a la Bahía Acantilada...

Bahía Acantilada

Bahía Acantilada és una platja per a les famílies, totalment preparada perquè puguin gaudir del seu "asado", té unes instal·lacions amb un tipus de casetes, que cadascuna té una barbacoa gegant per poder fer foc i el seu corresponent rostit. En aquest lloc, ens van fer pagar 300 PCL per poder aparcar el cotxe, com no, aquí es paga per tot, i en molts llocs fins i tot per fer ús del bany. La Bahía Acantilada és un espectacle de la natura, et pots banyar al mar, i alhora observar els gels perpetus de les glaceres que la vigilen. Aquí acabem el nostre dia, i vam tornar de nou al nostre Hostel a descansar i dormir, que l'endemà teníem preparat l'inici de la Carretera Austral. Som a l'estiu, però feia fred, i a Hostel tenien l'estufa de llenya a tota marxa.

El Cerro Castillo

L'endemà, 6 de gener, vam sortir d'hora cap a la nostra primera etapa de la Carretera Austral, volíem arribar a Puerto Tranquilo. Per la ruta el primer que ens vam trobar va ser, la Reserva Nacional de Torre Castillo, però aquí no ens aturem, anàvem una mica saturats de pujar muntanyes i fer caminades, i vam decidir continuar,  fent una parada més interessant, i ens dirigim cap al Paredón de las Manos, declarat Monument Nacional, lloc amb restes arqueològiques. A la paret rocosa de la muntanya, i sota d'un balcó de la mateixa, van ser trobades moltes mans pintades en negatiu unes, i en positiu altres i de diferents mesures, el que fa suposar era una distracció dels habitants d'aquell lloc en temps remots. La veritat és que per l'exposat que es troba a les inclemències del temps, hi ha la mala mà humana, la troballa es troba en molt bon estat i la vam poder gaudir contemplant-la i també, gaudir de la caminada fins al lloc, per un sender d'uns 30 minuts d'anada, i una altra tant de tornada. El lloc es troba en plena actualització, i en el s'estan efectuant treballs de renovació de cartelleria i miradors. Sorpresa, aquí l'entrada va ser gratuïta.

El Monument Nacional Paredón de las Manos

Prèviament al Paredón de las Manos, vam estar contemplant el Mirador de la Cuesta del Diablo, una perfecta plataforma des d'on s'albiren magnifiques vistes del Torre Castillo amb els seus 2.675 metres d'altura, i una àmplia vista de tota la zona que als seus peus es troba , veient des de dalt, els racons que el Riu Ibañez fa, com les moltes corbes de la carretera per arribar al pla. Anàvem fent ruta per la complicada carretera de ripio, el temps estava patagónic, una estona sol, núvols sempre, i com no, pluja i fins aiguaneu vam tenir tot el camí. Passem pel Mirador del Bosque Muerto, i vam arribar al Llac General Carrera, anomenat Chelenko pels Tehuelohes, el més gran de Xile amb una superfície de 970 km. Quadrats, i també vam veure la desembocadura del Riu Murta, que aboca les seves aigües al Llac. Una estona més tard, arribem a Puerto Tranquilo, poblet de molt pocs habitants, però centre neuràlgic i port per poder anar a visitar la coneguda Catedral de Marbre, que ve acompanyada per la Capella, el Túnel i les Cavernes. El primer que vam fer abans d'arribar al nostre allotjament, va ser comprar els bitllets per al dia següent a la primera embarcació de les 09:00 hores anar a visitar-les.

La peculiar Església de Puerto Tranquilo

A Puerto Tranquilo, teníem una cabana per passar la nit, i cap allà que ens en varem anar. La senyora que ens allotja, el primer que va fer, en veure'ns, va ser encendre'ns l'estufa de llenya, ja que no volia que passéssim fred, i en feia una mica, ja que aquestes cabanes no tenen calefacció com nosaltres la coneixem, són de fusta i s'escalfen amb estufes de llenya, i al llit, posen tantes mantes i cobertors, que la roba del llit pesa una tona, però com fa fred va que molt bé, tot i que corres el risc d'aixecar cansat per haver suportat tant de pes per la nit ...

La Cascada de la Nútria

Encara ens va quedar temps a la tarda abans de sopar, per donar-nos un passeig de 70 km entre anar i venir al Lago Tranquilo i a la Cascada de la Nútria. Després a sopar i a dormir que l'endemà havíem d'estar a punt per anar de visita a La Catedral de Marbre ...

I per avui fins aquí, demà seguirà La Catedral i tots els seus acòlits, i ja us ho explicaré en una altra nova crònica.

Continuarà...