TRADUCTOR ALTRES IDIOMES.

miércoles, 28 de noviembre de 2018

DES DE BARCELONA A PUERTO IGUAZÚ AMB ESCALA A BUENOS AIRES i TORNADA A BUENOS AIRES DE NOU...


Després de més de tretze hores de vol, he arribat a la Terminal A de l'aeroport d'Ezeiza a Buenos Aires, amb temps suficient per poder agafar l'altre avió amb destinació Iguazú. A la terminal C, em vaig trobar amb Norberto, un dels meus companys per als pròxims 300 dies per Amèrica, el que vaig definir com americà / colombià, amb ell havia quedat d'acord dies abans per conèixer-nos en anterioritat i anar junts a les Cascades de Iguazú, i que havia arribat des de Toronto (Canada) anticipadament, i el primer que vam fer per celebrar la nostra trobada, va ser compartir la nostra primera cervesa que gentilment ell va oferir.









Als dos ens va passar el mateix, vam descobrir que la informació que es donava a Internet facilitada pel mateix Aeroport d'Ezeiza en la seva pàgina oficial, no era veraç, ja que vam haver de carregar amb tot l'equipatge, ja que a l'aeroport de Buenos Aires al contrari del que s'informava, no hi havia el guarda equipatges per maletes, i segons ens va explicar un empleat d'informació de l'aeroport, que va dir treballar allà per més de 30 anys, mai n'hi va haver, convidant-nos a tots dos a presentar una reclamació al respecte.









En l'horari previst vam sortir cap a Puerto Iguazú, i després d'un vol plàcid de dues hores vam arribar a destí, on ens esperava cartellet en mà, el nostre "cicerone" per als propers tres dies, en Marcelo, el taxista que ens va acompanyar i ens va guiar en les nostres visites a les Cataractes d'Iguazú, tant pel costat argentí, com pel brasiler, ja que ell es va encarregar de tràmits del passi de les fronteres, i ens aconsellà com i què havíem de fer per poder gaudir en les nostres visites.









En el nostre primer dia a Iguazú, vam fer com els turistes, i ens estrenem amb un passeig en camió per la selva i un viatge en canoa de 2 km. pel riu Iguazú a visitar la caiguda de les aigües de les cataractes per la part baixa, acabant amb una dutxa integral, que ens va deixar mullats de cap a peus. En acabar l'aventura, ben xops, ens vam anar assecant al sol, tot passejant durant més de set hores, visitant en primer lloc, la Gola del Diable, nom que rep la majestuosa cataracta i que és l'estrella del parc natural que protegeix aquesta meravella del món, tot i que les altres 175 cataractes que el formen no són menors. Mai havia pogut contemplar un espectacle tan imponent de salts i aigua com aquest, i ara entenc el perquè està denominat una de les Set Meravelles del Món.









Al següent dia, vam anar de nou a veure-les, però aquesta cop vam optar seguint els consells d'en Marcelo, fer-ho des del costat brasiler. 
El primer que vam fer com el dia anterior, apuntar-nos a una visita "turística", però aquest cop canviem la canoa per un helicòpter, podent contemplar des de l'aire la immensitat del paisatge i l'espectacularitat  de les cascades que es troben en aquesta zona, que està considerada per la Unesco, Patrimoni de la Humanitat. Després com el dia anterior a explorar camins i senders per anar veient el paisatge durant 5 hores.




Al link de fotos trobareu unes quantes fotos del lloc, i he obert un nou enllaç per als vídeos, on aniré pujant aquells que siguin d'interès segons vagi filmant.



El dia 23 de novembre va ser l'últim dia a Iguazú, i ens vam acomiadar amb un retard considerable per poder viatjar de tornada a Buenos Aires.
Aerolíneas Argentinas ens va regalar un retard de més 5 hores d'espera, ja que havíem de prendre l'avió a les 18:30 hores, i vam sortir a les 23:30 hores, arribant a Buenos Aires ben entrada la matinada on ens esperaven Carla i Silvio , al costat dels seus dos fills Patricio i Ornela, que també compartiran viatge amb nosaltres, de manera que el gruix de l'expedició s'elevarà a nou persones de moment.





Continuarà ...

viernes, 9 de noviembre de 2018

EL MOTORHOME o CASA RODANT..

No voldria cansar-vos amb escrits buits de contingut abans que comencés el Tour Argentina a Alaska, però per a tots aquells que m'han preguntat amb quin vehicle anàvem a viatjar, aquí us el presento en pur estat de reparació: "xapa i pintura", i tal com em va dir en Silvio al enviar-me aquestes dues imatges, "l'estem posant maca perquè surti afavorida en les fotografies" ...

Aquesta serà la nostra Casa Rodant, amb la qual conviurem en el viatge i que de nom li han posat Llibertat ...

Què us sembla la bestiola?


És un autocar Scania de fabricació brasilera, que té aproximadament 13 metres de llarg i pesa 14 tones transformat en Motorhome o Casa Rodant, i preparat per a poder allotjar en el seu interior fins a catorze persones. Nosaltres serem al final només set, amb el que ens sobrarà la meitat de l'espai.




Amb aquest "artefacte de vehicle", estic convençut que serà una aventura extrema total, i després de l'arranjament de xapa i pintura, potser a la carretera anirà més a tot drap ...


Continuarà ...













martes, 6 de noviembre de 2018

JA QUEDEN MENYS DE 13 DIES PER LA MARXA...

Doncs sí, avui de nou em poso davant de l'ordinador a casa i començo a escriure el que ha passat en aquests darrers dies des de l'última vegada que em vaig sentir amb ganes d'anar explicant aquesta "historieta" ...

Aniré per parts, ja que es van aclarint temes i sí en l'altre escrit del 16 d'octubre us deia que s'havien donat de baixa dos viatgers, i només érem quatre participants més els dos propietaris de la Casa Rodant, això ara ha canviat de nou, i ja tenim el "cinquè passatger", segons em va confirmar en Silvio.

El "cinquè passatger" l'ocuparà un malagueny de nom José Pedro Quintanilla, que s'ha posat en contacte amb mi buscant-me a través de Facebook per aclarir unes quantes dubtes que li preocupaven del viatge, i segons ell em va explicar, és un altre malalt de viatjar a la boja aventura. 

Doncs res José, benvingut a l'aventura americana total.

En José arribarà a Buenos Aires el mateix dia 25 de novembre a les vuit del matí, després de fer una bona volta, doncs volarà amb Alitalia des de Màlaga a Roma i després des de Roma fins a Buenos Aires, on l'esperem tots per fer-li els honors, doncs ell serà l'últim d'arribar.

I dic tots, perquè en aquests dies, també he pogut per fi, posar-me en contacte amb les dues noies, les que us deia anteriorment eren les desconegudes de tots, i només se sabía que eren de Madrid. Per fi en Silvio em va facilitar els seus telèfons i previ WhatsApp de contacte, vam establir una llarga xerrada telefònica per conèixer-nos i explicar-nos les nostres expectatives viatgeres. Elles arribaran el dia 24 de novembre amb el mateix vol que un dia després arriba en José, amb la qual cosa també es donen un bon tomb europeu, ja que des de Madrid volen a Roma i d'allí a Buenos Aires també amb Alitalia. Tant la Maria com l'Esther, m'han explicat que s'han pres una excedència laboral de dos anys, de manera que no tenen problemes per tornar a temps per reincorporar de nou a la feina, el que farà que puguem allargar més el nostre viatge tranquil·lament i sense aclaparaments, doncs la resta no tenim obligacions ...

D'altra banda, amb en Norberto ens hem contactat aquests dies per posar-nos d'acord en la nostra anada a les Cataractes d'Iguazú, i en Norberto ha pogut trobar bitllet aeri en el mateix vol d'anada que el meu, i com que els dos arribem a l'aeroport Internacional de Buenos Aires el mateix dia 20 de novembre, però amb alguna hora de diferència, ja hem convingut trobar-nos a la sortida del control de passaports per poder prosseguir el viatge junts, i així poder anar coneixent-nos conjuntament tot visitant les Cataractes d'Iguazú, tant per la part d'argentina com per la brasilera, encara que en la tornada de nou a Buenos Aires el dia 23, en Norberto no ha trobat plaça en el mateix avió que jo i torna a Buenos Aires una estona després, amb el que de nou ens esperarem de a l'aeroport d'Ezeiza per incorporar-nos el mateix dia 23 de novembre a la nit a la Casa Rodant al costat de la Carla i en Silvio, i així, passar la primera nit amb ells.

Amb la Carla i en Silvio, he continuat parlant gairebé diàriament; en Silvio m'ha explicat que s'està reformant la motor home, preparant una carpa superior per adaptar unes llits alts, que sembla ja ha adjudicat a les noies. Per la seva banda, la Carla ens ha enviat la llista recordatori del que imprescindiblement necessitem portar amb nosaltres. Aquesta llista ens ajudarà a preparar la maleta, encara que per un error involuntari de la Carla, els nois hem rebut la llista de les noies, i ja hem fet arribar la nostra disconformitat en portar sostenidor i faldilla, llevat que un  vulgui sentir-se molt escocès, que podrà portar-la, i s'estalviarà els calçotets sota, tal com marca la tradició escocesa ...

Amb l'arribada d'en José el mateix dia 25 de novembre, crec que no iniciarem  immediatament la marxa, doncs igual necessitarem un parell de dies més per a alguns preparatius i visites a la capital argentina, doncs ens valdrà molt la pena recórrer els llocs emblemàtics d'aquesta impressionant ciutat abans d'iniciar el Tour Argentina a Alaska, acompanyats per argentins autòctons.

Aquestes són les últimes novetats que han esdevingut en aquests dies. En les nostres converses mantingudes entre nosaltres, a tots se'ns noten les ganes de començar, i estem ansiosos i amb estrès viatger. Ja queden menys de 13 dies per a la marxa.

Continuarà ...